Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
flux
Economia
Corrent de recursos establert entre sectors, agents econòmics o àrees geogràfiques.
Hom parla de fluxos reals quan són recursos físics béns i serveis, i de fluxos monetaris si hom es refereix a actius líquids Les magnituds flux representen un moviment més o menys regular de béns que engrosseixen un determinat fons o estoc Aquests estocs capital, patrimoni, productes emmagatzemats només es poden incrementar mitjançant la incidència de magnituds flux renda, ingressos, productes acabats, que l’expressen sempre en quantitat per unitat de temps El concepte de flux és utilitzat per la comptabilitat estatal per a determinar macromagnituds, com el PNB, i per a l’elaboració de taules…
àrea fronterera
Economia
Regió o zona subregional d’un estat que, pel fet d’ésser delimitada per la frontera i tenir una posició perifèrica en el mercat estatal, presenta problemes de desenvolupament econòmic.
Excepcionalment hi ha hagut fronteres de mediació, que han afavorit el creixement La Comunitat Europea distingeix entre àrees frontereres internes, és a dir entre els estats membres, els efectes de les quals desapareixeran amb el mercat interior, i altres d’externes El programa INTERREG 1990 es proposa de desenvolupar totes les àrees frontereres i configurar grans regions econòmiques transfrontereres, amb cooperació entre els estats interessats
hulla blanca
Economia
Física
Nom donat a l’energia obtinguda a partir dels salts d’aigua.
La proporció d’energia produïda per l’hulla blanca és més aviat modesta el 7% i sembla mantenir fins ara una tendència estable L’emplaçament ideal d’una central hidroelèctrica és aquell que proporciona la caiguda d’un gran volum d’aigua des d’una alçària considerable, amb escassa variació de flux entre estacions Bé que aquestes condicions naturals no són gaire freqüents, l’home pot aplicar una tecnologia que millori les condicions físiques locals Els perfeccionaments tècnics augmenten, però, els costs de producció El preu del kWh marginal d’origen hidràulic s’eleva a poc a poc, evolució més…
Consorci de Promoció Comercial de Catalunya
Economia
Entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, creada el 1987 pel Departament de Comerc, Consum i Turisme.
Impulsa la realització d’accions encaminades a afavorir l’activitat exportadora a Catalunya, sobretot en les àrees de formació, informació, assessorament i promoció
crèdit bonificat
Economia
Crèdit efectuat amb una taxa d’interès inferior a la que segons el tipus d’operació hom troba en el mercat.
El diferencial és cobert mitjançant subvencions o fons públics Anomenat també crèdit “tou”, hom en justifica el caràcter discriminatori per raons socials grups de renda baixa, àrees endarrerides o en declivi industrial o econòmiques inversions necessàries però de baixa rendibilitat o alt risc
àrea en declivi industrial
Economia
Regió, o zona subregional, d’un estat que, com a resultat de les variacions en la demanda, de la concurrència, del desfasament tecnològic, del desenvolupament del sector terciari, etc presenta desindustrialització a mitjà i a llarg terme.
La política regional hi actua amb la reconversió sectorialment o amb zones de promoció territorialment La Comunitat Europea considera aquestes àrees objectiu prioritari, assignant-hi el FEDER i el FES Llur dimensió, que correspon al nivell III de NUTS, significa el 15% de la població 1989
representant
Economia
Persona física i jurídica que té, en exclusiva, l’atribució de fer contractes de compravenda en nom d’una determinada entitat econòmica o comercial.
Creats amb l’objecte d’arribar a aquelles àrees geogràfiques que resten no cobertes per les xarxes de distribució ordinària dels productes de la dita entitat, els representants poden ésser també la base mateixa d’aquestes xarxes amb assignació d’una ciutat per districtes, zones, etc Llur retribució sol ésser percentual, sobre el volum de vendes
Fons Europeu de Desenvolupament Regional
Economia
Fons estructural de la Comunitat Europea (1975) destinat a corregir els principals desequilibris territorials (predomini agrari, mutacions industrials, subocupació estructural, etc).
Complementa en un 50-55% les inversions que els estats dediquen a fomentar la no productivitat, les infraestructures, els estudis i les experiències pilot i es fa càrrec de les altres despeses programades per la Comissió Europea El seu àmbit territorial són les àrees o regions endarrerides i les zones industrials en declivi per a llur reconversió
fruiter
Pomeres en flor, arbre fruiter , característic de la Noguera
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels…
subcontractació de serveis
Economia
Nom que rep l’exteriorització d’alguna o algunes activitats que realitza l’empresa, les quals passen a ésser gestionades per un proveïdor de serveis especialitzat a canvi d’una retribució.
Es tracta d’una tendència cada cop més marcada i que afecta àrees com informàtica, vigilància, seguretat, transport, etc D’aquesta manera, l’empresa subcontractant pot concentrar-se en l’estratègia i en la gestió de la seva activitat principal A vegades aquesta subcontractació de serveis es produeix a partir de la segregació de l’empresa subcontractant de la divisió que fins llavors realitzava aquesta activitat i que ara passa a funcionar com una companyia independent