Resultats de la cerca

El 1956 obtingué el doctorat al Massachusetts Institute of Technology MIT Professor de la Universitat de Chicago 1966-71 i de la Universitat de Columbia Nova York, des del 1974 El 1999 rebé el premi Nobel d’economia pels seus treballs sobre la dinàmica monetària i les unions monetàries òptimes Les seves investigacions sobre els efectes de les polítiques governamentals en els mercats internacionals de capitals, sobre el valor fix o flotant d’una divisa i sobre la necessitat de monedes nacionals, canviaren la direcció de les teories macroeconòmiques sobre les economies obertes El…

Aquest concepte, estretament vinculat al marginalisme, complementa la noció d’equilibri individual, tenint en compte l’escassetat de certs béns o recursos Aquesta accepció individual s’ha fet extensiva a la millor solució possible de qualsevol problema econòmic Un cert nombre d’autors tendeixen a definir dins un marc donat de dades que actuen com a factors definidors o limitatius les situacions òptimes d’empresa, consum, creixement, distribució o població Dos temes usuals són els d’òptim d’empresa i òptim de població L’òptim d’empresa es produeix quan l’…

Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals, el treball i els béns de capital analitzats des d’una perspectiva tècnica i social, bé que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l’empresa o l’organització com a quart factor o factor residual La consideració teòrica dels diferents elements planteja dues qüestions fonamentals la del caràcter de productiu en cadascun dels factors i la de la justificació dels ingressos percebuts pels propietaris dels factors salaris, guanys, interessos, etc referent a això hi ha un desacord notable entre els…