Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
duopoli
Economia
Situació d’un mercat en la qual fan l’oferta només dos venedors, davant una demanda clàssica.
És el cas específic més simplificat d’oligopoli, estudiat i introduït per Antoine A Cournot El duopoli pot ésser també de demanda, quan dos únics compradors s’afronten a una oferta competitiva
progrés tècnic
Economia
Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció.
Factor crucial, des de mitjan s XIX, per al creixement econòmic, el progrés tècnic fou introduït per primera vegada el 1957 pel nord-americà Robert Merton Solow, com a element independent en la funció de producció, juntament amb el capital i el treball, els únics reconeguts fins aleshores com a components d’aquesta Bé que, en teoria i quan no altera la proporció dels factors en el nou procés productiu, és neutral, el progrés tècnic és tanmateix determinat, tant en la seva orientació com en els ritmes del seu desenvolupament, per les concretes relacions socioeconòmiques existents
Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya
Cartell de propaganda antifeixista de la Unió General de Treballadors (octubre del 1936)
© Fototeca.cat
Economia
Central sindical creada a Barcelona el 29 de juliol de 1934, per escissió d’una gran part dels sindicats de la UGT catalana, contraris al centralisme del comitè executiu estatal.
Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya , en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19 429 afiliats, sota la presidència de JFronjosà La seva principal força es trobava en els sectors d’empleats de banca, tècnics, administratius i obrers qualificats N'eren dirigents MMartínez i Cuenca, JSánchez i Marín, CSala i Franqueza, GMartínez i Lozano i RPalomas i Tudó Participà, durant la primera meitat del 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d’Unitat Sindical i el CADCI el 21 de juliol de 1936, davant les circumstàncies provocades per l’…
Ramon Sales i Amenós
Història
Economia
Sindicalista.
Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França…
arbitrisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic, sorgit a Castella a la darreria del s XV i que tingué vigència fins al començament del s XVIII.
Proposava uns mitjans únics i senzills per a superar l’etapa de decadència econòmica Els projectes foren molt nombrosos durant la gran crisi castellana del 1598 al 1620, que havia d’esdevenir europea, i mantingueren un cert realisme quant a la demografia, a la producció i al treball Des del 1626, prengueren més aviat un caire místic i utòpic Les idees arbitristes foren el resultat de la desillusió que comportà aquesta crisi en una societat que havia viscut de les riqueses de les Índies i de la inflació Entre els arbitristes destaquen els noms de González de Cellorigo, Valle y de…
nivell de vida
Economia
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.
No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència…
Salvador Seguí i Rubinat
Salvador Seguí i Rubinat
© Fototeca.cat
Història
Economia
Dirigent obrer.
Establert amb la seva família a Barcelona 1888, fou aprenent de pintor Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre Aviat es destacà per la seva inquietud política assistí a mítings obreristes i es veié atret per l’ideari anarquista Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i feu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes El 1904, arran d’un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que provocà una mort detingut, estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència Impulsà la creació del moviment de…
Unió General de Treballadors
Economia
Central sindical de l’Estat espanyol.
El congrés fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Mataró, tingué lloc a Barcelona del 12 al 14 d’agost de 1888, amb assistència de 25 delegats que representaven 41 societats obreres de Catalunya Mataró, Barcelona, Vic i Manlleu, Castelló i Madrid, bàsicament El primer consell estatal fou presidit per A García Quejido Formada inicialment per 29 societats i uns 3300 afiliats, no aconseguí d’implantar-se a Catalunya, però sí a Madrid hi acollia la meitat dels seus afiliats, al País Basc on destacà el seu dirigent F Perezagua i Astúries Fou un sindicat de classe, democràtic, moderat,…