Resultats de la cerca

El 1971 passà al grup Banca Catalana, el qual arribà a controlar-ne el 67,7% del capital el 1982 En produir-se la crisi del grup, al final d’aquest any, les accions del Banc d’Alacant passaren al Fons de Garantia de Dipòsits, i el seu capital es reduí a una pesseta per acció La posterior subhasta de les accions fou adjudicada al Banco Exterior, amb una participació del 96,3% el 1997, any en què tenia uns recursos propis de 8 700 milions de pessetes i 120 000 milions d’aliens La seva xarxa supera el centenar d’oficines, concentrades al País Valencià i Múrcia

El balanç de situació a finals de 1991 presentava unes reserves de 13 272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190 514 milions En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…

Aquest mateix any obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa i decidí de constituir una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 31 de desembre de 1856

Llicenciat en Ciències Econòmiques a la Universitat de València i catedràtic de l’àrea de Fonaments de l’Anàlisi Econòmic de la Universitat d’Alacant Vinculat a la Universitat d’Alacant des de la seva fundació, hi ha ocupat diversos càrrecs de gestió i des del 2005 n’és el rector

Les cambres d’indústria foren creades a l’Estat espanyol el 1911, a les zones més industrialitzades als Països Catalans, la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona amb jurisdicció sobre tot el Principat, fusionada el 1967 amb la Cambra Oficial de Comerç i Navegació, i la Cambra Oficial d’Indústria de València amb jurisdicció sobre les províncies de València i Alacant

Arrelada als seus inicis a València i les seves comarques, té més de 200 oficines i una xarxa de més de 150 caixers automàtics, distribuïts per Barcelona, Tarragona, València i les seves comarques, i el nord d’Alacant Des del 1961 exercí un paper primordial en el finançament del sector agrícola i de l’àmbit rural Des del 1990 l’entitat ha desenvolupat una tasca de divulgació i collaboració amb el món del cooperativisme, a través de la Fundació Cultural i de Promoció Social És editora de la sèrie Cuadernos de Agricultura

En fou el primer president EGarcia Monfort Ha collaborat en manifestacions com l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana del 1952 Des del 1902 publica un butlletí informatiu, que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià Alcoi, Alacant, Castelló i Oriola, i, des del 1912, la Memoria Comercial , que és un anuari estadístic provincial Ha publicat treballs a favor de les zones franques 1916, 1934 i 1951 i algunes visions de l’economia de tot el País Valencià, com La futura economia valenciana , de JBellver 1933

Des del 1725 la seva família era propietària fundadora i dirigia l’empresa Almendra y Miel, de la qual ell representava la novena generació Fou director general de l’empresa des de la meitat de l’última dècada dels setanta fins al final dels vuitanta, que n'assumí la presidència del seu pare Dins del sector del torró , amb marques tan prestigioses com El Lobo i 1880 , fou remarcable la seva preocupació per la qualitat del producte, i durant un temps suspengué la participació al Consell Regulador del Torró que havia presidit el seu pare per aquest motiu Fou un dels impulsors del Museu del…

S'inicià com a comerciant i residí alguns anys a Andalusia Es llicencià en dret, a Barcelona, el 1860 Liberal-conservador, entre el 1860 i el 1876 defensà el proteccionisme als debats de l’Ateneu Català, després Barcelonès Professà economia política i dret mercantil en diverses entitats catalanes, entre les quals l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, que presidí Polemitzà amb Moret contra el lliurecanvisme a l’ajuntament d’Alacant Considerat un dels pocs oradors nats catalans, participà en congressos, protagonitzà mítings…