Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Oxford, feu un màster a la Universitat de Manchester i un doctorat a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT És catedràtic d’iniciativa empresarial a l’Escola d’Administració i Direcció d’Empreses Sloan del MIT i membre de l’Institut Peterson d’Economia Internacional Ha ocupat càrrecs econòmics i polítics com el de professor associat d’economia a la Fuga School of Business de la Universitat de Duke 1991-97​  Amb James Kwak escriví  13 Bankers The Wall Street Takeover and the Next Financial Meltdown , 2010 i coofundà el blog d’economia  The Baseline Scenario ​…

Analitzà la problemàtica del creixement econòmic, lligat a les modificacions estructurals que comporta, i, juntament amb ED Domar, establí el model de creixement anomenat de Harrod-Domar Fou editor de l’ Economic Journal 1945-61 i assessor del FMI 1952 Entre les seves obres cal esmentar Towards a Dinamic Economy 1948, The Foundations of Inductive Logic 1958, Towards a New Economic Policy 1967 i Money 1969

Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en…

Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’…

Llur companyia mercantil i bancària fou una de les més importants d’Europa des de mitjan s XIII fins a mitjan s XIV S'encarregà de transferir les dècimes papals de tot el món a Roma o a Avinyó Concedí quantiosos préstecs als reis de Nàpols, de França i d’Anglaterra Hagué de fer enormes inversions no reemborsables en un terme breu per la guerra de Florència contra Verona i després contra Pisa per la possessió de Lucca, les quals arruïnaren la companyia Els Bardi en foren bandejats i el 1345 fou declarada la fallida de la companyia Filippo i Rodolfo Bardi , tanmateix, organitzaren…

Influït per Arnold Toynbee, deixeble de l’escola històrica alemanya, de la qual esdevingué difusor en el món anglosaxó, fou un fervent proteccionista i autor, entre altres obres, d' Introduction to English Economic History and Theory 1914, referida a la història econòmica del s XI al XVI d’Anglaterra

Concertista brillant, actuà per Europa i els EUA Casat 1867 amb la soprano Euphrosyne Parepa, organitzà una companyia d’òpera als EUA 1871 passà a Anglaterra i es feu cèlebre pel seu repertori selecte Mort ell, la companyia continuà a Londres fins el 1960 molts dels seus elements passaren al Sadler’s Wells

Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya

S'oposà al lliurecanvisme de Laureà Figuerola El 1869 defensà l’exreina Isabel II davant les corts, i el 1872 fou ministre de finances Partidari de Cánovas del Castillo, anà a Anglaterra a presentar a Alfons XII el text del manifest amb què fou anunciada la Restauració 1874 El 1875 fou nomenat marquès del Pazo de la Merced Fou ministre d’estat 1880-81, 1884-85 i 1895-97, de governació 1891-92 i d’Ultramar 1877-79 i 1879-80

Contribuí a foragitar castellans i portuguesos del SE d’Àsia fou governador de les Índies 1618-23, lluità contra els anglesos i els prohibí el comerç a les Moluques, destruí Jakarta i al costat hi fundà Batàvia 1619 Després de vèncer el soldà de Bantam, continuà combatent els anglesos fins a conèixer l’aliança entre Anglaterra i Holanda Arrasà la població de Banda 15000 h perquè havia continuat comerciant pel seu compte Morí en el setge de Batàvia pels prínceps de Mataram