Resultats de la cerca

Ha assolit el primer lloc entre les empreses espanyoles del ram, amb una important activitat exportadora Fins el 1989, que fou adquirida per l’empresa alemanya Benckiser, estigué sota el control de la família Camp Puigdomènech Posseeix installacions a Granollers i al Prat de Llobregat Baix Llobregat Els seus ingressos el 1993 foren de 23 900 milions de pessetes i donava treball a 469 empleats

President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional fou alcalde de Reus i diputat provincial Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat JM Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias, collaborà, entre altres periòdics, al Diario de Reus , a El Crepúsculo , a El Eco del Centro de Lectura , de Reus Bé que escriví poemes, es destacà pels drames L’hostal de la coixa 1897 i Vents d’oratge 1898, ambdós en collaboració amb Bonaventura Sanromà , la comèdia arranjada Galletes Jordan 1898 i el monòleg Jo i en Comas 1900

Estudià a la Universitat de Deusto i realitzà estudis de doctorat a Frankfurt, a Berlín i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel S’interessà en l’anàlisi de l’estructura econòmica de l’Estat espanyol i ocupà importants càrrecs director del servei d’estudis econòmics de la CHADE 1927-29 i del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929, i després del 1939, a Madrid, membre de la comissió permanent del Consejo de Economía Nacional, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de l’Instituto de Estudios Políticos La seva principal obra, De economía…

Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…

A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci  Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una perfumeria el…

El 1837 emigrà, amb els seus germans, a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Paysandú Es traslladà a Montevideo, on treballà com a comerciant Mitjançant l’organització d’una xarxa de distribució molt àmplia de loteria benèfica, aconseguí enriquir-se i reunir una gran fortuna Posteriorment, treballà en negocis de vi A partir de 1876 importà ceps del Priorat, que plantà a la seva possessió al poble de Colón, prop de Montevideo, fundat per ell mateix Arran d’aquesta tasca, és considerat l’introductor de la viticultura a l’Uruguai La seva activitat en aquest camp s’incrementà de tal…

Emigrà a l’Amèrica del Sud el 1858, i s’establí a Buenos Aires Dirigí el Banco Inmobiliario de Buenos Aires i fou un dels fundadors de la companyia agrícola La Industrial Agrícola, dedicada a l’explotació de la yerba mate Tècnic al Banco de la Provincia de Buenos Aires i síndic de comerç Fundà el poble colònia de Saavedra, al SW de la província de Buenos Aires Fou soci protector de l’Hospital Espanyol de Buenos Aires, i donà suport a la immigració de ciutadans espanyols Exercí activitats filantròpiques, que continuà a París, on es retirà 1905

Fou sotsdirector del Banc de Catalunya i explicà l’entrellat de diverses peripècies econòmiques i polítiques en Escritos 1966, recull d’articles del Diario de Barcelona prologat per Josep Pla Collaborà en les publicacions  El Rossinyol de Reus 1908,  Panteisme 1911 i Renaixença Nova de l’Alguer 1960 Escriví drames d’arrel modernista Maria-Agna 1910, estrenat el 1907 i El cego Simó estrenat el 1913 En la postguerra fou un dels principals mecenes de la cultura catalana i creà una beca anual per a subvencionar l’estada a Catalunya d’un estudiós alguerès

Soci de Folch i Fàbregas, empresa de transports i obres públiques, i de Fàbregas i Garcia, empresa naviliera Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s’installà després a Barcelona, on constituí, juntament amb Eduard Recasens i Mercadé, la casa de banca Fàbregas i Recasens 1917 el 1920 fou transformada en Banc de Catalunya, del qual fou el primer president i el director Participà en les activitats del banc, però en un segon terme, després dels germans Eduard i Francesc Recasens Regalà l’edifici social al Centre de Lectura de Reus Finançà els inicis de l’empresa de Josep Canals 1917, la més…

D’idees liberals, emigrà a París El 1833 passà a Madrid, on formà part de la redacció d' El Propagador de la Libertad 1835-38 Vinculat al partit moderat, més tard formà part de la Unión Liberal Fou diputat a corts per Reus i director general de la Lotería i de la Casa de la Moneda Escriví alguna obra de teatre, així com unes Memorias sobre la reforma del sistema monetario 1861