Resultats de la cerca

Estudià a Budapest i a Berlín i el 1931 s’establí a la Gran Bretanya, on es naturalitzà Professor des del 1939 al Balliol College d’Oxford Actuà dins l’òrbita del partit laborista, juntament amb Nicholas Kaldor, i fou assessor econòmic del govern de Harold Wilson Expert en problemes de desenvolupament, fou conseller econòmic de governs de països del Tercer Món i membre de diversos organismes internacionals Entre les seves obres cal remarcar Economic Policy in Underdeveloped Areas and the Price Mechanism 1962, Planning for Prosperity 1963, Labour and Inflation 1970 i The…

Doctorat en filosofia a la Universitat de Budapest 1947, d’on fou professor, el 1950 s’exilià a Europa Occidental pels seus desacords amb les autoritats comunistes El 1953 es graduà en economia a la Universitat de Sydney i es traslladà als EUA el 1956 Obtingué el doctorat a la Universitat de Stanford el 1959 i fou professor de la Universitat de Califòrnia a Berkeley des del 1964 Rebé el premi Nobel d’economia el 1994, que compartí amb John F Nash i Reinhard Selten per les seves pioneres anàlisis sobre l’equilibri en la teoria de jocs no cooperatius Fou també un estudiós en el…

Fou membre del departament d’economia de la Universitat de Califòrnia 1939-52 i cap del de la Universitat de Yale 1962-64 Assessor de l’Econometric Society i president de l’American Economic Association 1969 La seva aportació teòrica estigué centrada en la competència imperfecta, concretament en l’estudi de l’oligopoli, exposat en Competition Among the Few 1949 Altres obres seves són Trends and Cycles in Economic Activity 1956, Emergence and Content of Modern Economic Analysis 1960, Probability and Profit 1965, Economic Policies and Inflation 1972 i New Look at Inflation 1973

Després de la caiguda de Bela Kun 1919, anà a la Unió Soviètica Fou director de l’Institut de Ciències Polítiques i Econòmiques de l’Acadèmia de Ciències Autor d’estudis sobre el capitalisme contemporani, polemitzà i fou molt criticat, sobretot, per la seva obra Transformacions de l’economia capitalista després de la Segona Guerra Mundial 1946

Professor a Londres i a Cambridge, intentà de sintetitzar la teoria keynesiana amb la teoria clàssica És autor, entre d’altres, d' Essays in Economic Development 1961, Essays on Economic Policy 1964, The Origins of the New Monetarism 1981 i Limitations of the General Theory 1983

Es graduà a la Universitat de Budapest 1955 i es doctorà en economia a la Universitat de Princeton 1961, on fou docent També fou professor associat, professor d’economia i director associat del Population Studies Center de la Universitat de Michigan i professor visitant al departament de demografia de la Universitat de Califòrnia, Berkeley El 1971 fou nomenat professor d’economia a la Universitat de Hawaii Membre del Population Council de Nova York, és el principal editor del butlletí Population and Development Review La seva recerca s’ha centrat en les interrelacions…

Pertanyent a la família Wallenberg, una de les més influents de Suècia des del segle XVIII, era fill del polític, empresari i financer Andre Oscar Wallenberg Linköping, 19 de novembre de 1816 – Estocolm, 12 de gener de 1886, fundador de l’Enskilda Bank SEB, una de les principals entitats de Suècia, del qual Knut fou nomenat 1874 director i posteriorment 1886-1911 gerent Ocupà la cartera d’Afers Estrangers 1914-17 de Suècia i posteriorment diversos càrrecs econòmics i polítics, i fou un dels fundadors de l’Escola Superior de Comerç d’Estocolm L’any 1917, juntament amb la seva dona, establí la …

Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és controlada a través d’organismes de gestió elegits pels…