Resultats de la cerca

Obrer tèxtil, milità al BOC i després al POUM, que representà al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya Escriví El POUM i la collectivització d’indústries i serveis 1936 i Socialización de fincas urbanas y municipalización de los servicios 1937, obres en les quals resumí la postura del POUM davant aquests temes Fou secretari de la Federació d’Empleats i Tècnics i formà part del Consell Econòmic i Tècnic del POUM Collaborà en Avenir , Lluita i L’Hora Exiliat a França, residí al Rosselló

El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma fins el 1889…

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors…

Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal Roig al peu…

Té els orígens en la comercialització dels vins elaborats a partir del conreu de les vinyes familiars des dels primers anys del segle XIX El 1870 els germans Jaume i Miquel Torres Vendrell fundaren Torres i Companyia, societat d’elaboració i exportació de vins, amb destinació sobretot a l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina i Europa Aquest any es construí també el primer celler de l’empresa a Vilafranca del Penedès Parallelament, la destillació de brandis adquirí cada cop més rellevància, i un impuls definitiu a finals dels anys vint del segle XX Arran de la Guerra Civil de 1936-39 el celler…

De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…