Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
emprèstit
Economia
Manlleu que un govern, una institució pública o una empresa privada obté per subscripció, tot obligant-se a pagar-ne els interessos i a tornar-ne l’import en un període determinat.
Els emprèstits concedits a les empreses tenen com a contrapartida l’emissió d’obligacions, que poden ésser amortizables o no i són sotmeses a les normes estatutàries de cada firma L’emissió de títols de deute públic a llarg termini, o emprèstits consolidats , té com a característica principal d’anivellar els pressuposts de l’estat
José Canga Argüelles
Economia
Política
Polític i economista.
El 1798 entrà com a oficial al Despacho de Hacienda, on intervingué en nombrosos informes sobre política econòmica i exterior El 1804 s’establí a València com a comptador major de l’exèrcit i es casà amb Eulàlia Ventades A l’inici de la Guerra contra Napoleó, tingué un paper destacat en l’organització de la defensa de la ciutat fou membre de la Junta Suprema de València, per a la qual aconseguí emprèstits i arbitris nous Fou diputat per València a les Corts de Cadis, i la Junta Central el nomenà ministre de finances Amb la reacció absolutista del 1814 fou confinat a Peníscola El…
deute perpetu
Economia
Emprèstits, normalment del govern, que no tenen data de venciment.
Les persones que posseixen aquests títols, per a convertir-los en diner efectiu, han de vendre'ls a borsa
Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant i València
Economia
Entitat financera domiciliada a Alacant i fundada l’any 1954.
El balanç de situació a finals de 1991 presentava unes reserves de 13 272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190 514 milions En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat
agregat monetari
Economia
Quantificació dels mitjans de pagament d’un estat (capacitat de compra total), en diversos tipus, segons llur grau de liquiditat.
De més a menys M1 diner en efectiu i dipòsits a la vista M2 M1, més dipòsits d’estalvi, M3 M2, més dipòsits a terme i altres ALP1 M3, més emprèstits a un any i altres ALP2 ALP1, més pagarés d’empresa La Comunitat Europea els ha harmonitzats, a fi de coordinar les polítiques monetàries Unió Econòmica i Monetària A França foren reformats el 1991, i a Espanya, el 1992
merchant bank
Economia
Entitat del sistema bancari anglès, especialitzada en serveis financers (know-how).
És a dir, és especialitzada en l’emissió d’accions, obligacions i emprèstits a llarg termini normalment, assegurades, fusions i adquisicions, OPA , gestió i administració de carteres, gestió de fons d’inversions, assessorament empresarial, enginyeria financera, etc En alguns casos els merchant banks també gestionen capital de risc, assegurances bancàries i actuacions en l’Euromercat treballen també amb empreses i per a inversors institucionals i administracions públiques de tot el món Als Estats Units d’Amèrica, corresponen als investment banks
amortització financera
Economia
Liquidació de l’actiu fix, o sigui, conversió periòdica d’aquest en disponibilitats que proporcionen a l’empresa recursos líquids per a realitzar nous finançaments, inversions o repartiments als accionistes.
Aquest sistema d’amortització és especialment aplicable en el cas que els elements patrimonials hagin estat finançats mitjançant préstecs a llarg termini o emprèstits en aquest cas les quotes d’amortització han d’atendre no solament el reintegre del capital prestat sinó a més a més les càrregues financeres inherents Per aquest motiu, l’amortització de préstecs i emprèstits és la segona accepció important del terme amortització financera El fonament d’aquest tipus d’amortització és la concepció del bé patrimonial com un capital fructífer que necessita destinar part…
finances públiques
Economia
Conjunt de procediments emprats per l’estat per a recollir uns ingressos amb vista a efectuar unes despeses en el pla estatal, local o de les agències de govern, compatibles amb el seu funcionament.
La seva finalitat és la de proveir la comunitat d’uns serveis, d’implantar una determinada política social, de controlar determinats sectors econòmics o d’actuar sobre seu, o d’actuar sobre tota l’economia conjuntament Els ingressos de l’estat poden ésser originats per la venda de productes obtinguts produïts, per exemple, per empreses nacionalitzades o per serveis per exemple, correus, pels emprèstits efectuats o pels imposts Les despeses públiques s’originen amb motiu de les diferents activitats desplegades per l’estat actuant com a consumidor per exemple, les despeses corrents…
Jacques Necker

Jacques Necker
© Fototeca.cat
Economia
Història
Financer i home d’Estat francès.
El 1747 s’establí a París com a agent de banca Enriquit ràpidament, el 1765 actuà de banquer, però el 1772 deixà les finances per la política Publicà obres d’economia política defensant la necessitat d’un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, Turgot Essai sur la législation et le commerce des grains , 1775 Nomenat director general del tresor 1776 i de finances 1777, seguí una política de reformes parcials —estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits— Introduí també reformes de caire filantròpic —abolició de…
Josep Campo i Pérez
Economia
Política
Polític i financer.
Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb Almansa 1859…