Resultats de la cerca

Professor d’economia de la Universitat de Chicago des del 1995 A la meitat dels anys setanta avaluà mètodes de selecció de mostres en l’àmbit laboral, com l’efectivitat de les ocupacions subsidiàries o els programes de formació, que posteriorment s’han utilitzat en la investigació aplicada en diverses ciències socials L’any 2000 li fou concedit, juntament amb Daniel LMcFadden, el premi Nobel d’economia

Estudià a la Universitat de Nottingham, on es doctorà en economia el 1959 Des del 1974 fou professor a la Universitat de Califòrnia EUA Desenvolupà una prova estadística per a detectar la causalitat, principi inicialment més filosòfic que estadístic, en qüestions com ara el vincle entre publicitat i augment de vendes De les seves aportacions destaquen els estudis sobre les sèries anomenades no estacionals i les estacionals, que fluctuen al voltant d’un valor donat Descobrí que combinacions específiques de sèries temporals sense influències estacionals poden comportar-se de manera estacional i…

Llicenciat en ciències químiques 1953, ciències econòmiques 1964 i Filosofia i Lletres 1965 Fou fundador i president dels laboratoris farmacèutics Ferrer Internacional 1953, amb filials a Alemanya, el Brasil i Bèlgica i posteriorment integrats en el Grup Ferrer, i del Banc d’Europa 1973 Fou campió d’Espanya de tennis 1953 i jugador de la Copa Davis 1953 i 1954 Tingué un paper destacat en organitzacions i organismes molt diversos, especialment del món empresarial i esportiu president fundador de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales 1977-84, membre de la Comissió Trilateral…

Dividit en 100 cèntims

Segons aquest, l’atracció de cada centre mercantil és directament proporcional als seus habitants i inversament proporcional al quadrat de la seva distància en relació amb els altres mercats veïns Aquest mètode és particularment aplicable a grans territoris on és impossible de realitzar enquestes detallades o en territoris menors on no ha estat feta cap enquesta mercadològica

L’any 1950 l’empresa familiar inicià la seva expansió vers l’activitat dels grans magatzems i el 1955 es transformà en societat anònima El 1963 adquirí els magatzems barcelonins Jorba, però la crisi dels anys setanta l’afectà profundament fins el punt d’ocasionar la pèrdua del control familiar, que passà al Banc Urquijo El 1981 fou venuda al grup RUMASA , el qual inicià un procés de reconversió que continuà amb la compra dels magatzems Marcol de València i Sears Roebuck de España Amb l’expropiació de Rumasa el 1983, la societat quedà a les mans del Patrimonio del Estado, el qual la vengué al…

Estudià dret a Barcelona, on rebé la influència decisiva de Flores de Lemus Amplià estudis a Berlín i Düsseldorf 1911-14 Professor de l’escola d’Alts Estudis Mercantils i de la d’Administració Pública, a Barcelona, publicà La política econòmica contemporània 1848-1900 , que amplià, més tard, a Història política i econòmica de la postguerra 1934 Durant la República fou professor d’història dels moviments socials a l’Escola d’Estudis Socials de la Generalitat Introductor, seguint Vidal i Guardiola, del pensament econòmic alemany, fou, juntament amb J M Tallada, professor d’economia…

En fallir La Cuadra el 1901, un dels principals creditors, J Castro, continuà el negoci amb el nom de J Castro, Societat en Comandita, Fàbrica Hispano Suïssa d’Automòbils, amb la participació de Marc Birkigt com a soci industrial La societat fallí el 1904 i sorgí La Hispano Suïssa, Fàbrica d’Automòbils, de la qual fou principal accionista i president Damià Mateu i Bisa, que es dedicà a la fabricació de vehicles de gran luxe i participà en l’establiment de companyies de transport de viatgers de sis línies el 1909, el 1910 arribà a trenta, servides per 64 cotxes…

El 1854 fundà, amb el seu soci J Vilalta, la Banca Vilalta i Mas mort el soci 1860, l’entitat es denominà Francesc Mas i Sardà, i el 1894 F Mas i Sardà i Fills, convertida finalment en Banca Mas Sardà 1949 El seu net, Josep M Mas-Sardà i Sells Barcelona 1918 fou president d’aquesta banca des del 1962

Republicà de signe lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa La Flecha de Oro, amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral Hermanos, SA…