Resultats de la cerca

El 1975 fundà, en règim de cooperativa, el Grup SERHS, amb seu a Pineda de Mar Maresme, dedicat als serveis a l’hostaleria, que presidí fins a la mort, i que en pocs anys se situà com el primer del sector de Catalunya i ha aconseguit també una notable projecció internacional El 1977 fundà el Gremi d’Hostaleria del Maresme, que també presidi, i el 1978 formà part del comitè executiu de la Federació Nacional d’Hostaleria Membre del consell assessor de Foment del Treball, fou membre del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona com a president de la delegació del …

Pilot, emigrà a Amèrica i s’establí com a armador i consignatari a Maracaibo Veneçuela Es mostrà contrari al moviment d’independència de Simón Bolívar En triomfar aquest, es traslladà a l’Havana, on refeu la seva posició econòmica A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils De tornada a Mataró, i amb Josep M Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general tot i les dificultats de l’…

Membre del Centre Atlètic Laietània, es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1951 Guanyà la medalla de plata 1949, 1956 i la medalla de bronze 1952 del Campionat d’Espanya Fou president del CA Laietània 1961-70 També practicà el senderisme i l’alpinisme Propietari d’una empresa familiar de materials de construcció, fou president de Caixa Laietana 1991-2003, càrrec des del qual impulsà diferents iniciatives i obres cabdals de l’obra social de l’entitat

Doctorat per l’Escola d’Enginyers de Terrassa 1962, obtingué el títol de màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1965, any que s’incorporà a l’ Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa  IESE, on dirigí el programa de MBA 1967-74 Fou president del consell d’administració del diari Avui   1979-88 Militant primerenc i membre del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya , fou diputat per Convergència i Unió  al Parlament de Catalunya 1980-93 i portaveu del grup d’aquesta coalició 1982-89 El 1989 fou nomenat conseller del Departament d’Indústria i…

El 1929, juntament amb Josep Fors, collaborà en la creació de l’Escola de Teixits de Punt, establerta per la Diputació de Barcelona a Canet de Mar, com a secretari de la institució i, des del 1936, com a president del seu patronat, fins el 1956 Publicà nombroses obres sobre temes econòmics, com Tabla de precios de venta 1929, Los factores económicos y el momento político catalán 1933, Nacionalismo económico español 1934, Armas de los imperialismos plutocráticos 1938 i Política nacionalista 1939, i traduccions de les obres italianes de Mario Alberti, Pier L Bertani, B Biaggi i Leopoldo Medici…

Fill d’ Agustí Gibert i Xurriac , adroguer de Malgrat Casat amb Antònia Alegre i Guix, pertangué a la Companyia Golorons, Alegre i Puget El 1747 estava relacionat amb negocis de vaixells Participà en la creació de la Companyia de Comerç de Barcelona 1756, de la qual fou nomenat un dels tres directors, i també el 1765 i el 1768 Comerciant matriculat 1758, fou fet ciutadà honrat per Ferran VI

Establert de molt jove a l’Havana, fou president de l’empresa Asociación Nacional y Unión Industrial y Comercial, que s’expandí a tota l’illa durant els primers anys del segle XX Enriquit amb els negocis de Cuba, costejà les obres de les escoles públiques de Sant Pol de Mar Per la seva tasca benèfica li fou concedida la Gran Creu d'Alfons XII El seu nebot, Ramon Planiol i Arcelós, continuà alguns dels seus negocis a Cuba

Fill d’exiliats catalans Féu els estudis a Mèxic, on dirigí Nosotros , revista d’estudiants d’origen peninsular El 1959 es traslladà a Barcelona, on continuà els estudis de economia i s’en doctorà El 1969 retornà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi creà i dirigí el Departamento de Planificació Regional de I'Instituto de Economía de la Universidad de la Havana Cuba Cofundador de la revista Economía y Desarrollo Fou autor de la divisió regional de l’illa de Cuba, que el 1976 fou adoptada oficialment De nou a Barcelona, reprengué la seva activitat periodística Fou membre del consell de redacció de…

Presidí el Foment Mercantil Sabadellenc Milità a la Lliga regionalista i el 1909 fou candidat en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor Durant la Setmana Tràgica, proclamà, amb Manuel Folguera i Duran i altres, la república a Sabadell Hagué d’exiliar-se a Amèrica, i s’establí a Santiago de Xile El 1916 es feu soci del Centre Català, s’afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se’n separà el 1928 Fundà, el 1923, el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles seus com Queremos a Cataluña libre y…

Primogènit de la nissaga dels Arquer de Goscons, propietaris rurals del Maresme, es dedicà al comerç marítim amb una remarcable flota de vapors propis i sovint associat al primer marquès de Comillas Vers l’any 1870 expandí els seus negocis cap a la metallúrgia i fundà una foneria de plom, Manuel de Arquer e hijos, a Sant Martí de Provençals Fou la primera foneria d’aquesta especialitat a Barcelona, i en poc temps esdevingué la més importnat de tot l’Estat espanyol Especialitzada en la producció de tot tipus de munició de plom per a la caça, fou proveïdora de la majoria de cases…