Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
Valentí Leiro i Paz
Economia
Empresari.
Fill d’un picapedrer, l’any 1944 arribà a Catalunya amb la seva família, que s’installà a la masia del Rieral, entre Aiguafreda i Tagamanent, on començà a treballar amb el seu pare Al cap d’uns anys adquirí una pedrera pròpia i creà les empreses Xemeneies Leiro, que esdevingué una de les primeres del sector a l’Estat, i més tard, Pedra Natural Leiro, de materials de construcció Posteriorment l’empresa derivà cap al sector hoteler, la restauració i l’immobiliari L’any 1973 obrí un restaurant, El Muntanyà Seva, que fou l’inici d’un ambiciós complex urbanístic,…
Armand Carabén i Ribó
Esport general
Economia
Economista i dirigent esportiu.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1957 i en ciències econòmiques per la de Ginebra 1960, estigué vinculat amb iniciatives com el consorci dels industrials cotoners SECEA, el Banc Industrial de Catalunya i el Cercle d’Economia, a més de ser un collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació, i de participar en la posada en marxa de TV3 i del diari El Observador L’any 1973 participà en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach La seva activitat més coneguda, però, fou la que dugué a terme com a gerent del FC Barcelona entre el 1970 i el 1973, sota…
,
Exxon Corporation
Economia
Empresa nord-americana de productes petroliers establerta l’any 1972 en canviar la seva denominació la Standard Oil of New Jersey.
Aquesta s’havia constituït l’any 1892 per transformació de l’originària Standard Oil of Ohio, fundada per Rockefeller el 1870 Internacionalment ha comercialitzat els seus productes amb la marca ESSO i participa en nombroses empreses estrangeres El domicili social és a Nova York El 1998 es fusionà amb la seva principal rival, Mobil, i canvià el nom pel de Exxon Mobil Corporation El 2001 els ingressos de la companyia foren de 213 488 milions de dòlars
salari
Economia
Dret del treball
Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració al procés productiu.
Aquestes rendes poden referir-se a un cert període de temps salari per temps i s’anomenen jornal, setmanada o mesada segons el període a què faci referència poden referir-se a una feina feta salari a preu fet , i salari a la part , si hom paga un percentatge respecte al valor del producte obtingut Cal distingir també entre salari monetari , si indica un muntant d’unitats monetàries corrents, sense cap referència al poder adquisitiu que es deriva de la seva tinença, i salari monetari deflacionat , segons la variació dels preus La teoria econòmica, principalment de la revolució…
despesa nacional
Economia
Renda nacional considerada sota l’aspecte de la seva destinació.
És constituït pel total de despeses per consum fetes pels particulars i el sector públic despesa pública, per la formació interior en brut de capital i pel saldo de les operacions amb estats exteriors
teletreballador | teletreballadora
Economia
Persona que realitza una activitat professional des de casa seva amb un ordinador connectat al centre de treball per al qual treballa.
La forta implantació de les tecnologies de la informació ha estès la figura de la persona que treballa sense necessitat de desplaçar-se al lloc de feina, simplement connectada per via telemàtica El 1999 hi havia a Espanya uns 357 000 teletreballadors, davant dels més de dos milions d’Alemanya i el Regne Unit o més d’un milió a Holanda A Catalunya aquest sistema de treball encara no és gaire habitual, però es va difonent, ja que proporciona un avantatge de reducció de costs per a les petites i mitjanes empreses Des dels sindicats s’ha advertit dels riscs que comporta la seva manca…
equació de balanç
Economia
Relació lineal que representa les combinacions possibles de quantitats que un consumidor pot adquirir de dos béns, fixats la seva venda i els preus dels béns.
El pendent de la recta resultant depèn d’quests preus, i la seva superposició sobre un mapa de corbes d’indiferència permet de determinar quina és la millor elecció per al consumidor
preferència
Economia
Motiu que fa que el subjecte d’una decisió econòmica s’inclini per l’adquisició o conservació d’un bé determinat, comparant la seva utilitat amb la d’altres.
Hom parla de preferència temporal per fer referència a l’elecció d’uns béns determinats, independentment de llur preu Se suposa que el subjecte actua perquè hi ha —temporalment—factors que, per ell tenen més per que les variacions dels preus Són sempre factors subjectius inseguretat, previsió—fonamentada o no—d’augments de preus, o de necessitats futures, etc La prefeència revelada és el principi que explica el comportament de la demanda fonamentat-se en dos principis bàsics la racionalitat del consumidor individual i la possibilitat d’ordenar objectivament les seves preferències Donada una…
franquícia
Economia
Col·laboració establerta entre petits comerços independents i una empresa fabricant o titular d’una marca, que posa a disposició de tots ells, en canvi d’una remuneració, la seva marca, la seva organització, la seva imatge publicitària, les tècniques de venda, la xarxa de distribució, etc.
números vermells
Economia
Expressió usada per a designar que un agent econòmic té pèrdues en la seva activitat.
Són el saldo creditor del compte de pèrdues i guanys
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina