Resultats de la cerca

Graduat en economia per la Universitat d’Indiana, es doctorà a la Universitat de Yale És professor de banca i finances a l’escola de negocis Olin de la Universitat de Washington Saint Louis, i ha impartit classes a la Universitat de Yale i, com a professor assistent, a la de Princeton Està especialitzat en l’estudi de la fixació d’actius, inversions i govern corporatiu Ha formulat, juntament amb  Douglas Diamond , el  model Diamond-Dybvig 1983, que explica com es produeixen el pànic bancari i les crisis financeres Fou president de la Western Finance Association WFA …

Graduat en estadística 1978 i doctorat en administració d’empreses 1979 per la Universitat de Stanford, el 1982 obtingué un màster amb honors per la Universitat de Yale Professor assistent a la Northwestern University 1973-79, en 1983-87 fou docent a Yale Des del 1987 exerceix a la Universitat de Stanford, on fins el 1993 fou professor d’economia, i des d’aquest any ocupa la càtedra Shirley R and Leonard W Ely Jr d’humanitats i ciències Especialitzat en sistemes de subhastes complexos, com els que s’apliquen a la concessió de llicències de freqüències per a ràdio i televisió, ha publicat un…

Graduat per la Universitat de Yale 1963 i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology 1967 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat de Yale, d’on el 1973 esdevingué professor titular de ciències econòmiques Membre d’organismes assessors i experts del govern dels Estats Units, entre d’altres el del pressupost al Congrés, l’oficina d’anàlisi econòmica o el comitè de l’associació econòmica sobre estadístiques federals, en 1977-79 fou assessor econòmic del president Carter S’ha dedicat especialment a avaluar les repercussions econòmiques del canvi…

Professà a les universitats de Rotterdam 1936-38 i de Yale des del 1955 Investigà la problemàtica de l’eficiència i l’assignació òptima dels recursos i la formació dels preus Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia el 1975, juntament amb LVKantorovič

Professor a les universitats de Nova York, Yale i Tòquio i de la London School of Economics, el 1990 rebé, juntament amb WSharpe i MMiller, el premi Nobel d’economia per les seves aportacions en els estudis sobre selecció i administració de les carteres de valors

Es graduà a la Universitat de Yale el 1935 i es doctorà a la de Columbia el 1947, on ensenyà fins a la mort Collaborà també en la tasca de fixació de preus en diversos serveis públics transport subterrani a Nova York, urbà a l’Índia, Argentina, Veneçuela o Washington Compartí el premi Nobel d’economia el 1996 amb James AMirrlees per les seves contribucions a la teoria dels incentius en condicions d’informació asimètrica

Fou membre del departament d’economia de la Universitat de Califòrnia 1939-52 i cap del de la Universitat de Yale 1962-64 Assessor de l’Econometric Society i president de l’American Economic Association 1969 La seva aportació teòrica estigué centrada en la competència imperfecta, concretament en l’estudi de l’oligopoli, exposat en Competition Among the Few 1949 Altres obres seves són Trends and Cycles in Economic Activity 1956, Emergence and Content of Modern Economic Analysis 1960, Probability and Profit 1965, Economic Policies and Inflation 1972 i New Look at Inflation 1973

Professor a la Universitat de Yale 1895-1935, fou el primer president de l' Econometric Society Elaborà, dins la tendència del marginalisme, un model d’equilibri general en The Mathematical Investigations in the Theory of Value and Prices 1892 Posteriorment es referí a l’equilibri del mercat concret en què es determina el tipus d’interès The Rate of Profit , 1907 The Theory of Interest, 1930 Elaborà una fórmula, coneguda com a fórmula de Fisher o equació de canvi de la teoria quantitativa MV = PT , que relaciona l’oferta monetària i la seva velocitat de circulació amb el…

Professor a l’Oberlin College 1842-48 i a Amherst 1859-69, se centrà en qüestions monetàries i fou dels primers a distingir entre empresari i capitalista Publicà el tractat Science of Wealth 1866 El seu fill, Francis Amasa Walker Boston 1840 — 1897, també economista, professor a Yale 1873-81, president del Massachusetts Institute of Technology del 1981 fins a la mort i primer president de l’American Economic Association 1883-97, es dedicà, com el seu pare, a qüestions monetàries i investigà l’origen dels salaris Dels seus escrits destaquen The Wages Question 1876, Money 1878 i…

Estudià a la London School of Economics, feu un màster a la Universitat de Warwich i es doctorà a la Universitat de Yale És professor a l’Escola de Polítiques Públiques Harris de la Universitat de Chicago i director de l’Institut Pearson per a l’Estudi i Resolució de Conflictes Globals a la mateixa escola Fou professor de la Universitat de Harvard 2004-15, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, de la Universitat del Sud de Califòrnia i de la Universitat de Melbourne Els seus principals camps d’investigació són l’economia política i la política comparada, i el desenvolupament…