Resultats de la cerca

Com a unitat monetària definida en or circula des del 1903 El 1936 fou redefinit com a moneda paper no convertible Després de diverses devaluacions acceptades pel FMI, la seva equivalència restà fixada en 0,07109 grams d’or fi Dividit en 100 cèntims

El PNN coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia en aquest darrer dels béns de capital desgastats en els processos productius amortitzacions Si en lloc d’ésser valorat a preus de mercat hom valora el PNN a cost de factors, obté la renda nacional La diferència entre cost de factors i preus de mercat està en els imposts indirectes i les subvencions, és a dir, RN = PNN p m - imposts indirectes + subvencions = PNN c f La consideració d’aquests agregats, principalment del producte nacional, ha estat més o menys implícita en tota la història del pensament econòmic Turgot i Quesnay, en…

Antigament, les lletres podien ésser acceptades verbalment —especialment a les fires— o bé posant-hi les mans al damunt, i és coneguda una ordinació de la ciutat de Barcelona, de l’any 1394 el primer antecedent català de la lletra de canvi, que disposava que es tingués per acceptada si aquell a qui fos presentada no manifestava la seva oposició dins les vint-i-quatre hores següents Però la llei uniforme de Ginebra del 1930 unificà, entre altres aspectes de la lletra de canvi, les formalitats de l’acceptació i actualment, aplicats els acords de Ginebra pels estats signataris, l’…

La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda de coure, que circulava en excés,…

Consisteix essencialment en la concessió d’un préstec a entitats bancàries independents per a afrontar els costos de la fusió, prèvia presentació i aprovació pel Fons d’un pla de fusió de les entitats Amb una dotació inicial de 9000 milions d’euros ampliables, quantitat a càrrec bàsicament dels pressupostos generals de l’Estat i dels fons de garantia de dipòsits de les entitats financeres, és regulat i administrat per una comissió rectora, els membres de la qual són designats, per a un període de quatre anys renovables, pel Ministeri d’Economia a proposta dels tres fons de garantia de…