Resultats de la cerca

Hom reconeix al metall patró un poder d’encunyació i d’alliberació de deutes illimitat, independentment que puguin existir monedes d’altres metalls El progressiu desplaçament de les monedes fortes or per les fluixes argent, que tingué lloc en el bimetallisme, portà la majoria de països, a la fi del s XIX, a substituir-lo pel de metall patró únic Aquest primer sistema monometàllic fou d’argent, fins que la seva desvaloració recomanà l’adopció del d’or El 1914 hom introduí la circulació de diner paper parcialment convertible

En el seu origen es troba una disminució de la quantitat de diner o de la renda monetària, que ocasiona l’existència d’un excés d’oferta de béns i serveis en l’economia La deflació pot portar directament a la depressió i a la desocupació en massa, en reduir-se la producció i la despesa L’adopció de polítiques deflacionistes per a restablir el valor del diner en diferents moments de la història, aporta nombrosos exemples en aquest sentit, i pel que fa a l’Estat espanyol, el més recent correspon al període 1932-35 Hom també aplica, però, el qualificatiu de deflacionista a la…

El seu origen fou la libbra , d’argent, base del sistema monetari del període carolingi, la qual, al llarg de l’edat mitjana, fou encunyada amb una gran diversitat de valors i denominacions Sota el domini napoleònic a Itàlia, la lira, amb l’adopció del sistema decimal, fou unificada es diversificà, però, novament al s XIX, fins que el 1862 fou establerta com a unitat monetària del regne d’Itàlia De curs forçós des del 1902, la lira, que fins el 1914 mantingué una contrapartida en or de 0,29938 g, fou suspesa durant la Primera Guerra Mundial Reformada el 1927, hom n'establí la…

Té l’origen en el sistema dual de bancs centrals establert després de la Segona Guerra Mundial 1948 pels aliats occidentals a la República Federal d’Alemanya, que substituïa el Reichsbank dissolt el 1961 i que constava de dues branques els bancs centrals dels  Länder  , i el Bank deutscher Länder, que coordinava els anteriors a través del Consell del Banc Central i emetia moneda i era, a més, independent del Govern L’any 1951 deixà d’estar controlat pels aliats A partir d’aquesta estructura dual que integrà fou creat per llei l’any 1957, i exercí les funcions de banc central Amb la…

L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació 1679 a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València 1692 i a Barcelona 1692 —en la formació d’aquesta intervingué NFeliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels cossos de comerç…

Combatent durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’afilià al Partit Socialdemòcrata Com a membre de l’equip municipal de l’ajuntament d’Hamburg 1961-1965 la seva determinació en les tasques de salvament en les inundacions que afectaren la ciutat el 1962 li donà una gran popularitat Membre del Bundestag 1953-62 i 1965-86, l’any 1968 fou elegit vicepresident del partit Després d’haver ocupat els ministeris de Defensa, Finances i Economia 1969-74, el 1974 substituí Willy Brandt  com a canceller federal i practicà una política moderada, sovint criticada per l’ala esquerra socialdemòcrata…

Dedicada a la producció i comercialització d’olis comestibles i fruita seca, ha mantingut ininterrompudament el caràcter familiar Fou fundada el 1896 com a Indústries Pont per Antoni Pont i Pont i Dolors Creus i Casanovas, a Tàrrega Fites de l’etapa inicial de l’empresa foren l’adquisició i la posada en funcionament d’un molí d’oli propi el 1914 posteriorment substituït per una premsa hidràulica, una esclofolladora industrial d’ametlles 1920 i una extractora i refinadora d’olis 1939, que permeté l’inici de la venda de l'oli a l’engròs El 1964 inaugurà una fàbrica d’envasament d’olis i el 1967…

Iniciat a l’últim terç del s XIX amb les obres de Jevons, Menger i Walras, hi ha autors que poden ésser considerats precursors importants, com Gossen, Jennings, Dupuit i Cournot La seva influència s’estengué arreu del món, i donà lloc a diferents escoles, com l’anglesa Marshall, Wicksteed, Edgeworth, la de Viena Böhm Bawerk, Wieser, la de Lausana Pareto, etc, i al posterior desenvolupament de la microeconomia El marginalisme significà la substitució de la teoria del valor treball dels clàssics per la teoria del valor utilitat, la qual cosa suposava que els preus de les mercaderies no eren…