Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Roy Forbes Harrod
Economia
Economista britànic.
Analitzà la problemàtica del creixement econòmic, lligat a les modificacions estructurals que comporta, i, juntament amb ED Domar, establí el model de creixement anomenat de Harrod-Domar Fou editor de l’ Economic Journal 1945-61 i assessor del FMI 1952 Entre les seves obres cal esmentar Towards a Dinamic Economy 1948, The Foundations of Inductive Logic 1958, Towards a New Economic Policy 1967 i Money 1969
James Mirrlees
Economia
Economista escocès.
Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests…
escola bancària
Economia
Denominació del grup d’economistes anglesos que s’oposaren al Peel Act del 1844 i a les tesis de la Currency School.
Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’…
Bardi
Economia
Família de mercaders, després magnats, de Florència, els membres de la qual, a partir de Bartolo Bardi
(mort el 1310), cònsol del Calimala i un dels primers priors de Florència (1282), ocuparen càrrecs en el govern de la ciutat.
Llur companyia mercantil i bancària fou una de les més importants d’Europa des de mitjan s XIII fins a mitjan s XIV S'encarregà de transferir les dècimes papals de tot el món a Roma o a Avinyó Concedí quantiosos préstecs als reis de Nàpols, de França i d’Anglaterra Hagué de fer enormes inversions no reemborsables en un terme breu per la guerra de Florència contra Verona i després contra Pisa per la possessió de Lucca, les quals arruïnaren la companyia Els Bardi en foren bandejats i el 1345 fou declarada la fallida de la companyia Filippo i Rodolfo Bardi , tanmateix, organitzaren…
William James Ashley
Economia
Historiografia
Economista i historiador anglès.
Influït per Arnold Toynbee, deixeble de l’escola històrica alemanya, de la qual esdevingué difusor en el món anglosaxó, fou un fervent proteccionista i autor, entre altres obres, d' Introduction to English Economic History and Theory 1914, referida a la història econòmica del s XI al XVI d’Anglaterra
Carl August Nikolaus Rosa
Economia
Música
Violinista i empresari.
Concertista brillant, actuà per Europa i els EUA Casat 1867 amb la soprano Euphrosyne Parepa, organitzà una companyia d’òpera als EUA 1871 passà a Anglaterra i es feu cèlebre pel seu repertori selecte Mort ell, la companyia continuà a Londres fins el 1960 molts dels seus elements passaren al Sadler’s Wells
Baldomer Oller i Tarafa
Història
Economia
Dirigent obrer.
Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya
José Elduayen
Economia
Història
Política
Financer i polític castellà.
S'oposà al lliurecanvisme de Laureà Figuerola El 1869 defensà l’exreina Isabel II davant les corts, i el 1872 fou ministre de finances Partidari de Cánovas del Castillo, anà a Anglaterra a presentar a Alfons XII el text del manifest amb què fou anunciada la Restauració 1874 El 1875 fou nomenat marquès del Pazo de la Merced Fou ministre d’estat 1880-81, 1884-85 i 1895-97, de governació 1891-92 i d’Ultramar 1877-79 i 1879-80
Jan Pieterszoon Coen
Economia
Història
Política
Polític i comerciant holandès al servei de la Companyia de les Índies Orientals.
Contribuí a foragitar castellans i portuguesos del SE d’Àsia fou governador de les Índies 1618-23, lluità contra els anglesos i els prohibí el comerç a les Moluques, destruí Jakarta i al costat hi fundà Batàvia 1619 Després de vèncer el soldà de Bantam, continuà combatent els anglesos fins a conèixer l’aliança entre Anglaterra i Holanda Arrasà la població de Banda 15000 h perquè havia continuat comerciant pel seu compte Morí en el setge de Batàvia pels prínceps de Mataram
tractat de Methuen
Economia
Tractat de comerç signat el 1703 entre Anglaterra i Portugal, pel qual Portugal obrí la duana als teixits de llana anglesos i Anglaterra oferí avantatges aranzelaris als vins de Portugal.
El tractat, èxit diplomàtic de John Methuen ~1650 — Lisboa 1706, bé que fou abolit el 1836, condicionà l’economia i la política portugueses fins als temps moderns, i assegurava, en cas d’invasió estrangera, la producció anglesa a Portugal
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina