Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
negociació col·lectiva
Economia
En una empresa capitalista, establiment de normes sobre regulació de salaris i altres aspectes laborals elaborades per acord entre la part social i l’empresarial.
El reconeixement d’aquesta forma de negociació de les condicions laborals ha donat lloc a la promulgació de normes legals específiques per canalitzar les aspiracions d’ambdues parts
Bruno Hildebrand
Economia
Economista alemany, integrat en l’escola històrica.
Participà en la vida acadèmica i intellectual del seu temps des d’una posició crítica envers l’aristocràcia feudal i les aspiracions del proletariat naixent Refusà l’explicació global del procés social, a favor de la investigació empírica i l’estudi dels fets concrets En la seva obra més important, Die Nationalökonomie der Gegenwart und Zukunft ‘L’economia nacional del present i del futur’, 1848, polemitzà amb l’economia política clàssica i amb les aportacions socialistes, que refusà globalment
Federació Nacional d’Agricultors d’Espanya
Economia
Organització, fundada per l’abril del 1913, a Còrdova, que pretengué de reunir tots els obrers camperols afiliats a la CNT.
No hi reeixí gaire, i el seu sisè congrés a València, pel desembre del 1918 decidí l’autodissolució, quan havia assolit el nombre màxim de federats 99 seccions i 25 092 camperols Agrupà principalment societats del País Valencià —cosa que possibilità la constitució de la Confederació Regional de Llevant—, Andalusia i el Principat especialment Tarragona, però les seves reivindicacions a més de “la terra, per a qui la treballa”, llei d’accidents del treball, jornada de vuit hores i un sou mínim de 10 rals toparen amb les aspiracions, més radicals, dels camperols andalusos Edità “La…
Jaume Ferrer de Blanes

Jaume Ferrer de Blanes ensenyant un infant Colom (escultura del monument a Colom de Barcelona)
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Literatura
Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, lapidari, mercader i escriptor.
De família blanenca, de ben jove marxà de Vidreres a Nàpols, on entrà al servei del rei Ferran I bastard d’Alfons IV el Magnànim Entre el 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèlliques derivades de la guerra contra Joan II 1462-72 i, també, per raó de despeses d’empreses diplomàtiques i de representació Fou missatger entre, Alexandria i Nàpols, de les cartes…