Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
assalariat | assalariada
Economia
Sociologia
Dret del treball
Persona que treballa per compte d’empresaris privats o públics, dels quals rep un salari en canvi de la seva força de treball en el mercat.
L’existència dels assalariats com a classe és una de les condicions necessàries per a l’existència del règim de producció capitalista capitalisme, obrer
mà d’obra
Economia
Total d’obrers assalariats d’un sector o un país determinats.
L’anàlisi del seu volum i de la seva qualificació, així com de la seva distribució entre els diferents sectors econòmics, és un element indicatiu del grau de desenvolupament del país a què aquest correspon
balanç social
Economia
Report sobre les prestacions i càrregues socials d’una empresa, tant directes com indirectes.
L’àmbit social considerat és el de tota la gent que té a veure amb l’empresa assalariats, accionistes, clients, subministradors i públic en general El report comprèn l’enunciat de la política social de l’empresa, els objectius previstos i les mesures adoptades, i s’hi utilitzen tècniques similars a la de l’anàlisi costos-beneficis i una mena de compte de resultats Normalment, apareix en forma d’annex als comptes anuals Començà a fer-se als EUA, a la dècada dels seixanta
previsió social
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes legals a favor dels treballadors.
Comprèn l'assegurança social de vellesa, invalidesa, accident de treball, malaltia, maternitat, viduïtat, orfenesa i atur forçós A l’Estat espanyol, és integrada al sistema de la seguretat social, la gestió de la qual correspon al ministeri del treball, a través de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social, les mutualitats laborals i les mútues patronals Inclou tots els treballadors de més de 16 anys, per compte d’altri, que cotitzin a la seguretat social, els càrrecs de les empreses, els funcionaris de l’estat i dels organismes oficials, els presos que exerceixen treballs…
seguretat social
Economia
Sistema, i conjunt de mesures, d’assegurança social que, amb caràcter obligatori, instrumenta l’estat amb la finalitat de cobrir una sèrie de riscs i que, en una determinada proporció, té com a font de finançament unes cotitzacions individuals diferents dels imposts.
Comprèn una sèrie de prestacions —econòmiques unes, en forma de serveis sanitaris les altres— que tracten de cobrir un conjunt de necessitats o situacions concretes, referides, en principi, als treballadors assalariats i a llurs familiars, segons el risc i la prestació que hom consideri Per als treballadors “per compte propi” existeix normalment un règim especial que, a diferència de l’anterior, és voluntari i de prestacions més limitades Allò que defineix un sistema d’assegurances socials concret és el tipus de prestacions que estableix la forma en què aquestes són finançades i…
assignació de recursos
Economia
Selecció per part d’un subjecte econòmic dels béns a produir per tal de satisfer directament o indirectament les necessitats humanes.
L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de valoració basada en la teoria de…
salari social
Economia
Dret del treball
Prestacions socials rebudes, principalment mitjançant els sistemes de la seguretat social, pels assalariats sense consideració a llur aportació al procés productiu, però atenent el conjunt de necessitats que té el treballador i la seva família.
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…
Economia 2018
Economia
Introducció Les borses de tot el món van viure un any mogut amb importants pèrdues © AhmadArdity / Pixabay La desacceleració va marcar l’evolució de l’economia al llarg del 2018 Després d’un 2017 amb taxes d’increment del producte interior brut PIB superiors al 3% a escala estatal i catalana, el ritme va anar decreixent fins a situar-se entorn del 2,5% i amb perspectives d’alentir-se més al llarg del 2019 Les principals institucions internacionals van certificar una disminució del ritme de creixement en l’àmbit global sota l’amenaça d’una guerra comercial entre els Estats Units i la Xina De…