Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
bo
Economia
Títol de crèdit, emès per l’estat o per una entitat bancària i lliurat com a contrapartida d’un préstec, que és adquirit pel públic o pels bancs.
Poden ésser a terme curt, llarg o mitjà, segons els tipus i segons els països Els bons de caixa són els emesos pels bancs, generalment a terme mitjà Particularment, els bancs industrials obtenen d’aquesta forma una part de llurs fons de finançament L’estat emet els bons del tresor a llarg terme o bé a curt terme per tal de finançar el deute públic De fet, constitueixen una forma de diner creada pel govern, bé que menys líquida que els xecs i que les lletres de canvi per aquest motiu formen part de l’anomenada segona línia de liquiditat Els bons del tresor experimenten cotitzacions fluctuants…
bo porqueria
Economia
Títol de renda fixa amb una rendibilitat molt per sobre de la de les emissions de deute més segures del sector públic, però alhora amb un risc d’insolvència també alt. Té una qualificació creditícia per sota de l’AAA, la considerada de primera classe per les agències de ràting.
Aquest instrument de finançament es popularitzà cap al 1980, quan Michael Milken, un executiu del banc d’inversió Drexel Burnham Lambert, els utilitzà per a finançar adquisicions d’empreses i per a fusions La seva carrera fulgurant, que li reportà una immensa fortuna i el sobrenom de rei dels bons porqueria, acabà el 1989 quan fou jutjat acusat de frau i enviat a la presó
compte corrent
Economia
Dret mercantil
Contracte pel qual dues persones que es troben en una relació permanent i continuada de negocis pacten entre elles la inexibilitat aïllada dels crèdits respectius.
Suposa una concessió recíproca de crèdit bo i esperant la fixació definitiva del saldo i ajornant-ne la liquidació al moment del tancament del compte
credit default swaps
Economia
Contracte dissenyat per a transferir el risc de crèdit.
El comprador realitza pagaments periòdics al venedor perquè aquest el protegeixi en cas d’impagament d’un préstec o d’un bo Al llarg dels anys, s’estengué la seva negociació al mercat i sense cap tipus de regulació, de manera que es va passar de moure un valor total de 900 000 milions de dòlars el 2000 a superar els 45 bilions de dòlars el 2008 Amb la crisi de les hipoteques subprime , que començà el 2007, la negociació d’aquests instruments es veié també implicada en turbulències, multiplicades per la manca d’informació i regulació, així com la complexitat que afectava aquests actius Els…
default
Economia
Situació en què un emissor de deute, com ara un bo o un préstec, no pot pagar els interessos compromesos o el capital.
És una situació perillosa quan es tracta de deute sobirà, emès per un estat o administració, perquè perd tota credibilitat per a atraure capitals És el que passà amb Rússia a l’agost del 1998, com a conseqüència de la crisi del sud-est asiàtic que començà al juliol del 1997 i que féu que l’estat assumís els deutes interns, però no pas els externs El 2002, l’Argentina, dins d’un programa contra la crisi del país que provocà l’anomenat corralito bancari per a evitar fugides de capital, féu default per valor de 1 000 milions de dòlars amb un deute que tenia amb el Banc Mundial
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a pitjor diverses…
Economia 2011
Economia
Cap a una reforma del tractat de la Unió Nicolas Sarkozy i Angela Merkel, al centre, van imposar la seva tesi d’incrementar la disciplina fiscal a la cimera europea © Unió Europea El 2011 va acabar amb moltes incògnites econòmiques, algunes de vinculades amb el futur de l’euro, assetjat per la crisi del deute sobirà dels països perifèrics i amb elevats dèficits públics, com ara Itàlia i Espanya Les tensions i pressions dels mercats es van estendre fins al mateix cor de la Unió Europea UE Per això, a la cimera europea del desembre, Alemanya i França van imposar la seva tesi d’una major…
Economia 2018
Economia
Introducció Les borses de tot el món van viure un any mogut amb importants pèrdues © AhmadArdity / Pixabay La desacceleració va marcar l’evolució de l’economia al llarg del 2018 Després d’un 2017 amb taxes d’increment del producte interior brut PIB superiors al 3% a escala estatal i catalana, el ritme va anar decreixent fins a situar-se entorn del 2,5% i amb perspectives d’alentir-se més al llarg del 2019 Les principals institucions internacionals van certificar una disminució del ritme de creixement en l’àmbit global sota l’amenaça d’una guerra comercial entre els Estats Units i la Xina De…
Economia 2019
Economia
La prohibició de l'administració Trump de fer negocis amb la xinesa Huawei va ser una de les formes més visibles del contenciós comercial entre els EUA i la Xina © Huawei Després d’un inici d’exercici marcat per la desacceleració de l’economia, a la part final de l’any, la sensació i les perspectives van canviar com a conseqüència de la distensió entre l’Administració nord-americana de Donald Trump i la Xina Tot i arribar a un acord només sobre una part del seu contenciós comercial i deixar per a més endavant qüestions més complexes, el sol fet de reduir-se les tensions va fer augmentar l’…