Resultats de la cerca

El càlcul econòmic tracta de quantificar com més acuradament millor el valor creat per un recurs i el valor de cost d’aquest recurs D’altra banda, la realització del càlcul econòmic en el conjunt d’un sistema econòmic recorda d’una manera isomorfa la regulació automàtica, en tant que té en compte l’acoblament d’elements relacionats pel vincle causa-efecte Oscar Lange els sistemes econòmics posen les condicions perquè la realització d’un cert càlcul sigui una conseqüència inevitable de les premisses collocades L’estudi del problema del càlcul…

Els seus principals treballs es refereixen a la teoria del valor, a DRicardo, JRodbertus, KMarx i EBöhm-Bawerk La seva principal aportació és exposada en Wertrechnung und Preisrechnung im marxchen System ‘Càlcul del valor i càlcul del preu en el sistema marxista’, 1906-07, redescoberta per JASchumpeter i PSweeny Seguint bàsicament l’argumentació d’IDmitriev, aquesta ‘teoria de la deducció’ Abzugstheorie , recollida pels economistes soviètics, considera que la relació de salari determina el benefici i no el capital

L’anàlisi fonamental examina els comptes anuals, la posició en el mercat i les previsions en el context econòmic L’estudi dels comptes pressuposa la verificació de llur validesa i llur reclassificació, d’acord amb la finalitat de l’analisi El càlcul d’indicadors dinàmics i llur comparació amb els d’altres entitats similars permet de complementar l’anàlisi interna

Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna

Es donà a conèixer a través de la seva obra Les crises périodiques de surproduction 1913, i per la seva contribució a la polèmica sobre el càlcul racional en una economia que prescindeix del mercat, formulada en la seva obra Les fondéments du Socialisme 1922 Entre les seves obres més importants hi ha L’équilibre dans les relations économiques internationales 1937 i La valeur de la monnaie dans l’économie contemporaine 1948-50

Exiliat de Polònia des del 1934, hi tornà després de la Segona Guerra Mundial i ocupà diversos càrrecs a l’administració Contribuí a la configuració de l’economia política marxista, partint de la controvèrsia sobre el càlcul econòmic racional en una economia socialista Partidari de la planificació descentralitzada, introduí les tècniques modernes en l’anàlisi econòmica Obres principals On the Economic Theory of Socialism 1938, The Political Economy of Socialism 1958, Introduction to Econometrics 1959, Political Economy 1963

A partir de la hipòtesi d’una competència perfecta i mitjançant el càlcul diferencial, el mètode d’aproximacions successives i el concepte de corbes d’indiferència, la teoria de l’equilibri analitza els problemes d’optimació del sistema econòmic i estableix una situació de màxima satisfacció individual Bé que hom l’ha emprada per a defensar el sistema capitalista, presenta greus deficiències parteix d’una hipòtesi irreal i no fa referència al creixement econòmic ni a la formació de capital

La formació d’aquestes expectatives implica que els agents actuen de manera racional, utilitzant tota la informació disponible, incloent-hi les relacions bàsiques de l’economia Representa un procés d’aprenentatge mitjançant les correccions d’errades i la incorporació de nova informació tot i això, no implica que les previsions sobre els valors de les variables siguin perfectes, ja que es cometen errades de càlcul Aquesta hipòtesi és a la base de la Nova Macroeconomia Clàssica, que té el seu principal exponent en Robert ELucas

Especialista en qüestions agràries, fou predecessor de les modernes teories de localització industrial En la seva obra principal, Der isolierte Staat in Beziehung auf Landwirtschaft und Nationalökonomie ‘L’estat aïllat respecte a l’agricultura i l’economia nacional’, 1826-63, s’interessà per les causes que determinen els millors conreus, bàsicament en funció de la distància al mercat Emprà per primera vegada el càlcul infinitesimal i formulà una teoria de la renda pròxima a la concepció ricardiana, i desenvolupà una anàlisi de la productivitat marginal

Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875