Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
estat estacionari
Economia
Caracterització tècnica d’un sistema econòmic que ha arribat al límit del seu procés de creixement.
Segons els economistes clàssics, la tendència cap aquesta situació és inevitable per a les economies dels països avançats, una vegada emprats tots els recursos disponibles i assolit un alt nivell de renda per habitant
diferenciació del producte
Economia
Caracterització d’un producte que és presentat als consumidors com adistint d’uns altres que el podrien substituir.
Aquest fet, que afecta profundament el pressupòsit clàssic d’homogeneïtat dels productes, és típic del capitalisme modern Més que a una diferència real dels béns es refereix a l’apreciació subjectiva dels consumidors, condicionada pels aspectes externs depresentació, condicions de venda, publicitat, etc
Jean Charles Léonard Sismondi
Economia
Historiografia
Historiador d ela literatura i economista suís.
Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers econòmics, fou…
,
gestió de residus
Economia
Recollida, transport, emmagatzematge, valoració, disposició del rebuig i comercialització dels residus, per a donar-los el destí final més adient, d’acord amb la seva caracterització, inclosa la vigilància dels llocs de descàrrega després de la seva clausura o tancament.
No es considera gestió de residus l’operació de reciclatge que els reincorpora al procés productiu que els ha generat
preu
Economia
Relació de canvi entre dos béns econòmics, és a dir, nombre d’unitats d’un bé X que cal lliurar per a obtenir una unitat d’un altre bé Y.
En el llenguatge habitual, el preu d’un bé es refereix al nombre d’unitats de diner que cal lliurar per a obtenir una unitat d’aquest bé En llenguatge econòmic, aquesta accepció es fa equivalent a preu absolut o monetari , per diferenciar-lo del preu relatiu , on la unitat de compte no és necessàriament el diner Les discussions sobre el concepte de preu han estat un dels eixos centrals del progrés de l’economia Aquestes discussions poden ésser agrupades en un doble pla l’anàlisi dels mecanismes de la determinació dels preus que s’estableixen en una realitat històrica els preus del mercat i l…