Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
bescanvi
Economia
Compravenda de mercaderies en la qual no intervé el diner.
En el comerç internacional el concepte presideix certs acords bilaterals i de contingent
mà d’obra
Economia
Treball físic incorporat a un procés de producció.
En certs casos l’expressió es refereix només al volum de treball no qualificat
agiotatge
Economia
Dret penal
Àgio abusiu fet en perjudici de tercer.
L’agiotatge pot constituir delicte si el realitzen certs funcionaris públics mentre exerceixen llurs càrrecs, o bé si l’alteració dels preus que ha permès el benefici abusiu ha estat provocada
política agrícola comuna
Economia
Conjunt d’objectius, instruments i accions de la Comunitat Europea a favor del desenvolupament dels sectors agrari, forestal i pesquer i de l’organització del mercat interior europeu en llurs productes.
Amb una validesa directa dins el territori comunitari des del 1962, la seva execució ha originat importants problemes relatius als costs, als excedents, i al proteccionisme de certs productes, fet que aconsellà 1985, la reforma del mercat diversificant-ne les estructures i imposant-hi reduccions productives
quadre de finançament
Economia
Presentació, amb caràcter de recapitulació, del conjunt de moviments de fons que ha operat una empresa en el curs d’un exercici econòmic, en la qual són detallats els diversos orígens dels recursos obtinguts i les aplicacions que se n’han fet, en immobilitzat i en circulant.
Anomenat també quadre d’origen i d’aplicació de fons , és un complement dels comptes anuals que permet d’apreciar clarament certs conceptes econòmico-financers, com el fons de maniobra de l’empresa capital circulant i l’ús de la seva variació dins i fora de l’exploració
terme
Economia
Període de temps establert per a l’estudi del comportament dinàmic de determinades magnituds econòmiques.
Hom distingeix el curt terme, el mitjà i el llarg, no diferenciats d’una manera absoluta, sinó amb relació al comportament de les variables suposant que l’estructura productiva no es modifiqui, o bé s’hagi d’adaptar a certs canvis no fonamentals o s’hi introdueixin canvis substancials
Robert Giffen
Economia
Matemàtiques
Economista britànic introduït al camp de l’estadística.
Dirigí la revista The Economist 1868 i la publicació de la Royal Statiscal Society 1816-91, de la qual fou president Estudis empírics el portaren a enunciar l' efecte Giffen , segons el qual el consum de certs béns de primera necessitat creix en augmentar el nivell general dels preus
pauperització
Economia
Procés, exposat per Marx, segons el qual la proletarització creixent del treball comporta l’empobriment progressiu de la classe treballadora.
Aquest fet, que només en certs moments es manifesta d’una manera absoluta, es dóna tanmateix d’una manera relativa com a conseqüència d’una menor proporció en la renda nacional dedicada a salaris i per l’efecte repressiu que l’augment dels preus té sobre les rendes fixes i com a tals sobre els salaris
risc de canvi
Economia
Incertesa relativa sobre la fluctuació futura de la cotització de les divises, que afecta els actius o passius crediticis, o altres compromisos ajornats i denominats en aquelles divises.
Segons el resultat de l’evolució, provocarà pèrdues o guanys a un termini determinat, després d’haver convertit les divises en moneda estatal El risc de canvi pot incloure també el risc de taxa d’interès, lligat als venciments de les posicions en divises transferències, decalatge dels pagaments, etc Mitjançant una assegurança, és possible de cobrir el risc de canvi dins uns certs límits
timbre
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Dret fiscal
Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.
Fou creat el 1637 per Felip IV de Castella com a nou sistema d’imposició Fou anomenat timbre per tal com duia representat l’escut reial A l’Estat espanyol, la llei tributària del 1963 l’imposà com a mitjà de recaptació d’ingressos públics i com a mitjà de realització del preu de certs serveis públics correus i telègrafs o de certes exaccions rifes, apostes, travesses, conferències telefòniques interurbanes