Resultats de la cerca

Introduïda el 1925, durant la invasió alemanya fou suplantada pel reichsmark El 1945 fou reimplantada La paritat àuria era fixada en 0,341896 g d’or fi L’u de gener de 2002 cessà de ser vigent en entrar en circulació l'euro

Fou estabilitzada el 1931 Es dividia en 100 centavos , i circulaven monedes d’argent de 50, 20, 10, 5 i 21/2 escuts, que hom substituí per peces de níquel Cessà de vigir amb l’entrada en circulació de l’euro u de gener de 2002

Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant la invasió francesa del 1285 Alfons III el recompensà amb el nomenament de cònsol a Tunis 1291 Cessà el 1294, però intervingué en operacions comercials particulars de Jaume II de Catalunya-Aragó Vers el 1300 tornà a ésser cònsol de Tunis La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans

El 1947 formà, associat amb JFugarolas i Arquer —i, des del 1959 al 1980, sol—, l’empresa del Gran Teatre del Liceu des que cessà Joan Mestres i Calvet Durant la seva gestió impulsà el teatre amb la creació d’una orquestra 1958 i un cos de ball 1966 estables Amplià la durada i el repertori de les temporades de ballet i d’òpera, per a les quals contractà solistes i companyies de categoria internacional Publicà articles sobre temes musicals El 1955 aconseguí que el Festival de Bayreuth visités Barcelona El 1959 li fou concedit el Premio Nacional de Teatro

Es definia per la suma ponderada de les monedes dels estats membres En la composició, els percentatges de participació es calculaven sobre la base del PNB i del volum comercial de cada estat Hom l’utilitzà sobretot com a referència en l’establiment del canvi entre les monedes dels diversos estats membres i en les operacions d’intervenció o de crèdit El 1989 s’hi incorporà la pesseta Cessà d’existir amb l’entrada en vigor de la Unió Política i Monetària establerta pel Tractat de Maastricht 1993, al mateix temps que entrava en vigor la moneda única europea euro

El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor,…

Estudià història medieval i filosofia a la Stanford University, administració d’empreses a la University of Maryland i ciències a l’Sloan Institute del MIT L’any 1980 entrà a AT&T, on desenvolupà una trajectòria brillant en les àrees de venda i màrqueting El 1999 fou designada presidenta i consellera delegada d’HP, i esdevingué així la primera dona que dirigia una empresa que cotitza a l’índex Dow Jones, de la borsa de Nova York Des d’aquest càrrec Fiorina encapçalà una ampliació decidida de les activitats d’HP El 2005 cessà dels càrrecs en aquesta companyia Posteriorment emprengué una…

L’any 1939 s’incorporà al  Banc de Sabadell , dins del qual ascendí gradualment El 1972 fou designat director general adjunt, el 1976 director general, i el 1981 conseller director general En aquest càrrec pilotà, junt amb el president Joan Corominas i Vila, l’expansió de l’entitat que la convertí en un dels primers bancs de l’Estat espanyol des de mitjan anys seixanta fins el 1990, que cessà en el càrrec i es jubilà, els fons propis passaren d’uns dos milions a 53 mil milions de pessetes i el nombre de treballadors d’uns 150 a quasi 4000 Del 1990 al 1996 exercí la…

El 1747 s’establí a París com a agent de banca Enriquit ràpidament, el 1765 actuà de banquer, però el 1772 deixà les finances per la política Publicà obres d’economia política defensant la necessitat d’un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, Turgot Essai sur la législation et le commerce des grains , 1775 Nomenat director general del tresor 1776 i de finances 1777, seguí una política de reformes parcials —estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits— Introduí també reformes de caire filantròpic —abolició de la tortura,…