Resultats de la cerca

Organitzà conferències i cursos d’economia, alguns dels quals foren publicats Assaig d’economia política 1932-34, per Joan PFàbregas Edità el Butlletí de l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya 1937, en el qual collaboraren, entre altres, JPFàbregas, Lluc Beltran, Rafael Bori, etc

El 1958 foren aprovats els estatuts actuals Consta de 40 acadèmics numeraris, 7 supernumeraris, 1 d’honor i 44 corresponents És dividida en quatre seccions A més d’altres publicacions, edita els Anales , que recullen les aportacions acadèmiques en cada curs

Professor a la Carnegie Mellon de Pittsburgh des del 1949, dedicat a la informàtica i a la psicologia, s’especialitzà en l’estudi de la presa de decisions en les organitzacions econòmiques complexes, tasca per la qual rebé el premi Nobel d’economia el 1978 Obres principals Administrative Behavior 1947, Organizations 1958, The Shape of Automation 1960, Human Problem-Solving 1972, Models of Discovery 1977, Models of Bounded Rationality 1982, Reason in Human Affairs 1983, Protocol Analysis 1984 i Scientific Discovery 1986

És gestionat per l’Acadèmia Sueca de Ciències, i s’atorga anualment a Noruega Relació de premis Nobel d’economia 1969 Ragnar Frisch Noruega, Jan Tinbergen Països Baixos 1970 Paul Anthony Samuelson Estats Units d’Amèrica 1971 Simon Kuznets Estats Units d’Amèrica 1972 John Richard Hicks Gran Bretanya, Kenneth Joseph Arrow Estats Units d’Amèrica 1973 Wassily Leontief Estats Units d’Amèrica 1974 Friedrich August von Hayek Àustria, Karl Gunnar Myrdal Suècia 1975 Tjalling Charles Koopmans Estats Units d’Amèrica, Leonid Vitalovic Kantorovic URSS 1976 Milton Friedman Estats Units d’…

Graduada 1954 i doctorada 1965 a la Universitat de Califòrnia Los Angeles, on també treballà com a analista al departament de personal 1957-61 El 1965 s’incorporà com a professora visitant a la Universitat d’Indiana, on desenvolupà la carrera acadèmica i on el 1973 cofundà amb el seu marit Vincent Ostrom el Programa d’Estudis sobre Teoria Política i Anàlisi de Gestió, que dirigí fins el 2009 Ocupà també altres càrrecs com el de professora del Departament de Ciències Polítiques 1974-91, del qual fou catedràtica, i el de codirectora del centre per a l’Estudi de les Institucions, la…

Després de la caiguda de Bela Kun 1919, anà a la Unió Soviètica Fou director de l’Institut de Ciències Polítiques i Econòmiques de l’Acadèmia de Ciències Autor d’estudis sobre el capitalisme contemporani, polemitzà i fou molt criticat, sobretot, per la seva obra Transformacions de l’economia capitalista després de la Segona Guerra Mundial 1946

Llicenciat en ciències químiques 1953, ciències econòmiques 1964 i Filosofia i Lletres 1965 Fou fundador i president dels laboratoris farmacèutics Ferrer Internacional 1953, amb filials a Alemanya, el Brasil i Bèlgica i posteriorment integrats en el Grup Ferrer, i del Banc d’Europa 1973 Fou campió d’Espanya de tennis 1953 i jugador de la Copa Davis 1953 i 1954 Tingué un paper destacat en organitzacions i organismes molt diversos, especialment del món empresarial i esportiu president fundador de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales 1977-84, membre…

Graduat en matemàtiques per la Universitat de Yale 1960 i doctorat en econòmiques pel Massachusetts Institute of Technology MIT, fou professor assistent i professor assistent associat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1963-65 L’any següent passà al MIT, on ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica com a professor associat 1966-70, i professor des del 1970, i cap del departament de ciències econòmiques 1985-86 La seva recerca s’ha centrat en els camps de les finances públiques, l’optimització de recursos, la distribució del risc, la taxació i la seguretat social,…