Resultats de la cerca

El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu impacte en els cicles A Soundings in Non-Euclidean Economics 1921…

Participà en la fundació de l' American Economic Association el 1885, i en fou el tercer president El 1911 fou nomenat director d’economia i història de la fundació Carnegie Desenvolupà el marginalisme independentment dels economistes europeus, separà la teoria econòmica en estàtica i dinàmica i refutà les teories marxistes perquè veia en la teoria de la productivitat marginal una “llei de la natura” que resol tots els problemes de la distribució plantejats pels clàssics Publicà Philosophy of Wealth ‘Filosofia de la riquesa’, 1887, Distribution of Wealth ‘Distribució de la riquesa’, 1889, la…

S'educà a la Gran Bretanya, on residí fins el 1937, que es traslladà a Austràlia El 1953 tornà a la Gran Bretanya per fer-se càrrec, fins el 1969, de l’Institute for Research in Agricultural Economics, d’Oxford Des d’aleshores residí, novament, a Austràlia Fou fellow de l’Econometric Society El 1932 publicà els primers càlculs de la renda nacional britànica The National Income, 1924-31 En la seva obra The Conditions of Economic Progress 1940 fixà una tipologia dels sectors econòmics primari, secundari i terciari, des d’aleshores molt generalitzada, i construí un model macroeconòmic sobre…

Explica els efectes acumulatius dels processos d’expansió i de contracció Segons Harrod, el principi d’acceleració defineix una relació funcional entre la demanda de béns finals i la demanda de béns de producció Aquesta relació depèn de la durabilitat de l’equip capital Fou definit, el 1909, per AAftalion i, de manera definitiva, per John Maurice Clark, el 1919 Els materials empírics de WCMitchell foren la base del treball de Clark El 1939 Samuelson introduí el principi en el seu model dinàmic d’arrel Keynesiana El principi d’acceleració ha esdevingut una peça clau…

Notablement influïts per l’escola històrica alemanya, adoptà en una primera etapa una tònica vagament socialista i reformista, que perdé ràpidament davant la influència del marginalisme representat per John Bates Clark , i posteriorment adoptà una posició eclèctica i oberta Alguns dels seus presidents han estat Frank W Taussig, Joseph A Schumpeter, Paul A Samuelson, Lerner, etc Amb els anys, arribar a enquadrar tots els economistes nord-americans

Estudià a la Universitat de York Regne Unit i es doctorà 1992 a l’Escola d’Economia i Ciència Política de Londres LSE Viu als Estats Units, on és professor d’economia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT També és el coeditor d’ Econometrica, The Review of Economics and Statistics  i editor associat del Journal of   Economic Growth El 2006 fou elegit membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències  Els seus principals interessos son l’economia política, l’economia del desenvolupament, el creixement econòmic, els ingressos i la desigualtat salarial i l’economia del treball Ha guanyat…

Graduada per l’École Normale Supérieure de París en història i economia 1994 i en economia per l’École Normale Supérieure, l’École Polytechnique i l’École Nationale de la Statistique et de l’Administration Économique 1995, es doctorà al Massachusetts Institute of Technology 1999, on ha desenvolupat la carrera docent i de recerca Catedràtica de reducció de la pobresa i economia del desenvolupament, la seva tasca s’ha centrat a identificar les disfuncions en l’assignació dels recursos per a aquests objectius i en la formulació de propostes per a millorar-ne l’eficàcia Amb aquesta finalitat l’…

Bachelor of Arts 1978 per la Universitat de Queen Kingston i doctorat en economia 1983 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Chicago 1983-97 i Princeton 2000-01 i professor visitant a les universitats de Columbia i Harvard Des del 2001 és catedràtic d’economia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És director del Programa d’Estudis Laborals del National Bureau of Economic Research Especialitzat en l’estudi del mercat laboral i els efectes que hi tenen el salari mínim, l’educació i la immigració, una de les seves investigacions més conegudes és Do Minimum…

El 1974 es graduà en ciències econòmiques a la Universitat de Yale i el 1977 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, d’on ha estat professor, així com també ho ha estat de la Universitat de Stanford i de la London School of Economics Des de l’any 2000 és professor de política i economia internacionals a la Universitat de Princeton A més, ha estat assessor del Fons Monetari Internacional , el Banc Mundial , les Nacions Unides , la Comissió Trilateral i el Departament d’Estat nord-americà, i participà en el consell d’assessors econòmics del president Bill Clinton …

Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes higienisme, de la…