Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
acords comercials preferencials
Economia
Sistema d’acords, introduït per la majoria de països industrialitzats després del 1971, que estableix la garantia d’un tractament preferent en les exportacions de països en via de desenvolupament.
Les exportacions subjectes als acords esmentats poden accedir als mercats dels països desenvolupats a un cost baix, o bé a cost zero, mitjançant rebaixes aranzelàries
Escola d’Alts Estudis Comercials
Economia
Institució autònoma dins l’Escola Industrial de Barcelona, creada per la Mancomunitat de Catalunya l’any 1918.
Hom hi podia cursar vuit especialitats geografia econòmica mercatologia organització d’empreses mercantils aritmètica mercantil, estadística comercial i assegurances dret del comerciant transports, duanes i política mercantil moneda, banca i canvi internacional teoria de l’economia i política social de dos cursos de duració Suprimida per la Dictadura, fou represa l’any 1930 amb el nom d’Institució d’Estudis Comercials Persistí fins el 1936
sistema financer
Economia
Conjunt d’institucions que té com a finalitat la canalització de l’estalvi cap a l’acumulació, la transmissió de l’excedent i el finançament, per tant, de les activitats productives, comercials i àdhuc bancàries.
Aquestes institucions es caracteritzen per llur forma específica d’atreure l’estalvi i de destinar-lo al finançament d’una activitat econòmica i per llur actuació en el mercat de diner també dit monetari , on s’efectuen les operacions a curt termini, o en el mercat de capitals també dit financer , on s’efectuen a llarg termini Una relació no exhaustiva d’aquestes institucions per a l’Estat espanyol comprèn els bancs, tant els comercials com els industrials, les caixes d’estalvis, les entitats oficials de crèdit, la borsa de valors, les societats i els fons d’inversió mobiliària,…
mercat
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
descompte
Economia
Operació que consisteix a avançar una quantitat de diners a una persona que els ha de cobrar d’un tercer en una data de venciment posterior.
Aquest compromís de pagament ha d’ésser reflectit en un efecte comercial o financer, que és el document descomptat, i la quantitat avançada és sempre inferior al valor nominal del deute Com a conseqüència de l’operació, el dret de cobrament resta transferit a la persona física o jurídica que ha efectuat el descompte La diferència o rebaixa, que és la remuneració del qui bestreu els diners, depèn del tipus d’interès —que en aquest cas és conegut amb el nom de tipus de descompte — que hom apliqui a l’operació, del valor nominal del deute i del temps que manqui per al seu venciment El descompte…
fusió
Economia
Agrupació d’empreses industrials o comercials per a formar una nova unitat econòmica.
La fusió pot ésser vertical, que tendeix a abastar totes les transformacions d’un producte, des de la primera matèria fins a l’article acabat, o bé horitzontal, que mira de reunir les indústries del mateix tipus de producció
economia oberta
Economia
Sistema econòmic en el qual les transaccions comercials exteriors tenen un lloc important.
anàlisi de mercat
Economia
Estudi de les característiques, elements i variables d’un mercat, com ajuda empresarial per a la presa de decisions.
En concret, l’anàlisi del mercat ha de preveure els aspectes següents a les característiques que determinen un mercat necessitats, desigs i demanda b els límits del mercat c els diferents tipus de mercat existents i els criteris de classificació possibles d les àrees comercials e la capacitat de compra dels consumidors f l’estructura del consum/demanda g les institucions comercials que incideixen sobre el mercat, i h l’efecte de l’entorn, en general, i de la competència, en particular
Joan Mateu i Martínez
Economia
Comerciant i promotor comercial.
Fou un dels impulsors i cofundadors de la Fundació Barcelona Comerç, una organització creada l’any 2000 amb la finalitat de defensar el comerç de proximitat davant la irrupció de les grans superfícies i dels centres comercials, i de la qual era president des de l’abril del 2009 Aquesta organització s’articulava a través dels anomenats eixos comercials , que agrupaven el petit comerç en diverses zones de la ciutat Mateu era també representant d’un d’aquests eixos, el de Sant Andreu, on havia regentat una botiga de regals Impulsà diverses iniciatives com ara Comerç al…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina