Resultats de la cerca

Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les autoritats competents, a Madrid El març de 1755 va ser signada la…

Els venedors d'aquesta modalitat de venda ambulant són anomenats popularment manters Suscita una forta oposició, sobretot de fabricants i comerciants, ja que molt sovint les mercaderies són còpies falsificades i també perquè els venedors no paguen les llicències municipals per ocupació d’espai públic exigides als comerciants en fires o altres modalitats de venda ambulant

Uns estats Alemanya, França, Portugal i els estats llatinoamericans defineixen en llurs lleis la figura del comerciant com a tal, mentre que uns altres Gran Bretanya, EUA consideren que tota persona amb capacitat legal pot exercir el comerç sense limitacions El codi de comerç espanyol estima comerciants tots els qui, tenint capacitat per a l’exercici del comerç, s’hi dediquen habitualment La “capacitat” inclou els majors de 21 anys no subjectes a tutela per incapacitat, els qui no estan sotmesos a la potestat del pare o a l’autoritat marital i els qui tenen lliure disposició de…

El codi espanyol de comerç considera comissió aquell mandat que té per objecte un acte o operació de comerç i el comitent o el comissionista del qual són comerciants o agents intermediaris de comerç

Segons el qual un o uns quants comerciants tenen interès per les operacions mercantils que un altre comerciant efectua sota el seu propi nom i crèdit particular, contribuint en una quantitat i participant en els guanys i pèrdues en la proporció convinguda

El codi de comerç francès 1807 fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta, ultra en el codi de comerç…

És molt semblant a l'anatocisme i, com aquest, és en principi prohibida, bé que entre comerciants és admesa la capitalització d’interessos si així hom ho pacta no pas en constituir-se l’obligació sinó al moment d’ésser exigibles els interessos es produeix així la novació de la primitiva obligació

sinó que grava els costos de producció, les vendes entre empreses o les despeses i el consum, i repercuteix sobre els preus finals que paguen els consumidors, de manera que els fabricants i comerciants actuen com a recaptadors per compte de l’estat Alguns exemples són l’impost sobre el valor afegit IVA o l’impost de transmissions patrimonials