Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
política agrícola comuna
Economia
Conjunt d’objectius, instruments i accions de la Comunitat Europea a favor del desenvolupament dels sectors agrari, forestal i pesquer i de l’organització del mercat interior europeu en llurs productes.
Amb una validesa directa dins el territori comunitari des del 1962, la seva execució ha originat importants problemes relatius als costs, als excedents, i al proteccionisme de certs productes, fet que aconsellà 1985, la reforma del mercat diversificant-ne les estructures i imposant-hi reduccions productives
organització comuna de mercat
Economia
Cadascuna de les organitzacions creades dins la Unió Europea per a l’articulació de la política agrària comuna.
Cada organització afecta un producte o família de productes i són les encarregades de les operacions de regulació del mercat, d’aplicar les normes de producció i comercialització i de millorar les condicions de comercialització tenen una forta influència a l’hora de fixar els preus agraris La primera OCM que es creà fou la dels cereals, els derivats dels cereals i el vi el 1962, i posteriorment les dels productes lactis, la carn de boví i l’arròs La reforma de la PAC i els acords del GATT fan que les organitzacions comunes de mercat hagin d’adaptar-se per fer front a aquestes noves…
col·lectivisme
Economia
Política
Doctrina social que proposa la propietat comuna dels mitjans de producció com a forma més avançada d’organització social de la unitat, més o menys global, a què es refereixi.
Hom no pot dir que el cos teòric del collectivisme formi un conjunt unitari Les relacions econòmiques i socials es desenvolupen històricament, i, per tant, també evolucionen les qüestions a què es refereixen les diverses teories collectivistes tant pel que fa a llur fonamentació religiosa, ideològica, filosòfica o científica, com a llurs implicacions polítiques que es derivarien del procés necessari per a establir pràcticament el model collectivista Algunes formes d’agrupacions tribals primitives podrien ajustar-se de fet a aquest model —tot i que la tribu, per la seva situació de perill…
bloc monetari
Economia
Acord establert entre diversos països, membres d’un imperi colonial, o amb estretes relacions polítiques o econòmiques, de lligar llurs monedes a una de comuna no convertible en or.
La moneda comuna del bloc monetari és considerada dominant perquè els canvis a la seva paritat comporten necessàriament modificacions iguals en les monedes que hi van lligades La moneda dominant és també una mesura de valor i un mitjà de pagament per a les transaccions entre els països membres del bloc El primer bloc monetari fou creat l’any 1931, després de la devaluació de la lliura anglesa, en ésser seguida pels països amb grans fons de lliures com a reserva monetària Així nasqué el bloc de l’esterlina , constituït pels països del Commonwealth llevat del Canadà, Portugal, Iraq…
xíling de l’Àfrica oriental
Economia
Unitat monetària comuna de Kenya, Tanzània i Uganda.
A partir del 1966 ha estat progressivament substituïda pels bitllets propis de cadascun d’aquests països xíling kenyà, xíling tanzà i xíling ugandès
combinat industrial
Economia
Concentració local d’establiments industrials complementaris sota una administració comuna.
Juntament amb els trusts, componen la base de l’organització industrial en sistemes econòmics monopolístics i socialistes
Eugène Varlin
Història
Economia
Sindicalista i revolucionari francès.
Obrer enquadernador, fou un dels dirigents de la Primera Internacional, i donà molta importància a l’extensió de la cultura en el proletariat i a la formació per l’acció Membre del comitè central de la Comuna de París 1871, morí afusellat
acció sindicada
Economia
Dret mercantil
Acció vinculadda a un pacte extraestatuari, és a dir, un pacte que no s’incorpora als estatuts ni a la mateixa escriptura de constitució de la societat, sinó que és un pacte reservat entre els socis firmants, que s’obliguen a mantenir una determinada conducta.
Els pactes més comuns són els relatius al dret de vot sindicats de vot, per a mantenir una postura comuna, els relatius als drets econòmics dels accionistes per a assegurar un determinat dividend, ja que en principi la societat no té obligació de repartir-los i els relatius a la transmissibilitat de les accions
parafiscalitat
Economia
Conjunt de prestacions exigides a una persona física o jurídica, al marge de les que configuren el pressupost de l’estat.
La diversitat d’exaccions extrapressupostàries quotes, censos, tarifes, etc manté la característica comuna d’ésser pagaments en contrapartida d’un servei ensenyament, transport, seguretat social, etc Les principals objeccions a aquest tipus de gravàmens se centren en llur indiscriminació, així com en els efectes arbitraris que poden ocasionar pel fet d’ésser al marge de la programació general de les despeses de l’estat
Mercado Común Centroamericano
Economia
Organisme econòmic internacional creat pel tractat de Managua del 1960.
El seu objectiu principal és la formació d’una unió duanera, aconseguida el 1966 amb l’establiment d’una tarifa duanera comuna per a la consecució d’una política comercial unitària El tracte fou subscrit per Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Nicaragua i Hondures Panamà actua com a país associat A partir del 1970, a causa de la inestabilitat política de la zona, el MCCA entrà en una crisi Hondures abandonà l’organització el 1971 i Costa Rica, el 1972