Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
quadre de finançament
Economia
Presentació, amb caràcter de recapitulació, del conjunt de moviments de fons que ha operat una empresa en el curs d’un exercici econòmic, en la qual són detallats els diversos orígens dels recursos obtinguts i les aplicacions que se n’han fet, en immobilitzat i en circulant.
Anomenat també quadre d’origen i d’aplicació de fons , és un complement dels comptes anuals que permet d’apreciar clarament certs conceptes econòmico-financers, com el fons de maniobra de l’empresa capital circulant i l’ús de la seva variació dins i fora de l’exploració
planejament estratègic empresarial
Economia
Sistema, a mitjà i a llarg terme (entre 3 i 10 anys), per a establir plans de desenvolupament i programes d’explotació per a la gestió òptima de l’empresa.
Anomenat també planemajent d’empresa, aquest sistema aplica els conceptes d’estratègia a l’empresa i, després de fer-ne una diagnosi visió i posicionament, planeja una estratègia general i li traça uns programes funcionals, amb unes accions específiques, uns recursos adients i uns estàndards de funcionament per al control de gestió Iniciat als Estats Units, als anys cinquanta, el sistema ha estat definit per diversos autors P Drucker, RL Ackoff, GA Steiner
Ferdinando Galiani
Economia
Història
Economista i diplomàtic italià.
Fou conegut també com a abate Galiano Defensor de la doctrina mercantilista, publicà el manual Della moneta 1750, on donà una visió quantitativa del valor del diner, considerant-lo com una mercaderia, i introduí els conceptes d’escassetat i utilitat subjectiva Fou ambaixador de Nàpols a París 1759-69, on entrà en contacte amb els enciclopedistes i escriví l’obra Dialogues sur le commerce des blés 1770, en la qual atacà durament les argumentacions dels fisiòcrates
àrea estratègica de negoci
Economia
Parcel·la o subdivisió de l’entorn específic en què es pot aplicar una mateixa estratègia a una unitat estratègica de negoci, i per tant molt pròxim a entorn competitiu.
És una part determinant d’una filera de producció, i el seu domini permet controlar la totalitat de la filera, tant cap amunt com cap avall, la qual cosa justifica els esforços de recerca de l’empresa en aquests segments La relació entre els conceptes de segment estratègic i unitat estratègica de negoci és tan estreta que molts autors parlen de segmentació estratègica per referir-se a l’agrupació de negocis que admeten o requereixen una mateixa estratègia
Francis Hutcheson
Economia
Filosofia
Filòsof i economista britànic, professor a Glasgow.
Màxim representant de la teoria del sentit moral, l’aplicà principalment a l’ètica, en les obres Inquiry into the Original of Our Ideas of Beauty and Virtue 1725 i An Essay on the Nature and Conduct on the Passions and Affections 1728, que el situen com a precursor de l’utilitarisme L’obra pòstuma System of Moral Phylosophy 1755 conté els principals conceptes de teoria econòmica recollits per ASmith divisió del treball, valor, preu, etc, i també l’ideari del seu liberalisme polític
teoria de la imputació
Economia
Teoria econòmica marginalista de l’assignació del valor del producte entre els diferents factors que intervenen en la seva producció.
El fet que el valor del producte sigui el resultat d’una determinada combinació de factors fa molt difícil de definir l’aportació concreta de cadascun d’ells considerat aïlladament per això els marginalistes han elaborat diferents conceptes per arribar a una concreció d’aquella Així, Böhm Bawerk establí la diferenciació entre béns substituïbles i no substituïbles, i atribuí la formació de valors als no substituïbles Wieser intentà de remeiar les insuficiències d’aquesta teoria partint de la necessitat de cooperació d’ambdós tipus de factors i John BWark introduí el concepte de…
Alfred Marshall
Economia
Economista anglès, considerat un dels fundadors de l’escola neoclàssica.
Fou professor de les universitats de Bristol, Oxford i Cambridge La seva obra més important, Principles of Economics 1890, enllaça, mitjançant la introducció del factor temps, l’estudi del cost de producció amb el principi d’utilitat marginal formulat per Jevons, Merger i Walras, i elabora, damunt la base d’unes hipòtesis restrictives, una teoria de l’equilibri parcial A part l’interès de la seva anàlisi a nivell d’unitat de producció i de la seva formulació de la teoria de la demanda, cal valorar la seva aportació en termes de la introducció de diversos conceptes —elasticitat de…
Thomas Crombie Schelling

Thomas Crombie Schelling
(CC BY 2.0) New America
Economia
Economista nord-americà.
El 1951 es doctorà a la Universitat de Harvard En 1948-53 treballà en el pla Marshall Fou professor de les universitats de Yale 1953-58 i a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard 1958-1990 Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències i el 1991 fou president de l’American Economic Association El 2005 rebé el premi Nobel d’economia, compartit amb Robert Aumann, per la seva contribució a la teoria dels jocs, especialment a partir de la publicació de The Strategy of Conflict 1960, en la qual mostra com, en un conflicte, la capacitat de represàlia i la incertesa d’…
marxisme

Monument a Marx i Engels a Berlín, obra de Ludwig Engelhardt (1989)
© Comunitat Europea
Economia
Filosofia
Política
Teoria social, econòmica i històrica de Karl Marx i Friedrich Engels i de llurs seguidors.
En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…
renda nacional
Economia
Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un temps determinat, generalment un any.
En aquest sentit, renda nacional coincideix amb el producte nacional net L’estimació de la renda nacional es podrà fer per tres vies alternatives per la via de producció, és a dir, com a suma dels valors afegits nets de tots el processos productius durant el període considerat per la via d’ingrés, és a dir, com a suma de totes les rendes o ingressos corresponents als factors de producció subministrats al procés productiu de l’àmbit considerat, abans de deduir els imposts indirectes i després de la deducció prèvia dels pagaments per transferència i de les rendes derivades, car no són…