Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
eficàcia marginal
Economia
Increment del benefici que els inversors esperen obtenir de l’aplicació d’una unitat més del capital invertit.
Aquest concepte, introduït per Keynes, no és fàcil de determinar, per la dificultat de considerar aïllada una unitat de capital
estoc
Economia
Volum de primeres matèries i de productes acabats de què disposa una empresa en un moment determinat.
Per la fixació de la magnitud de l’estoc cal considerar les necessitats de la seva rotació , és a dir, la periodització de l’entrada de les primeres matèries al procés productiu i de la distribució del producte
índex de referència de préstecs hipotecaris
Economia
Referència utilitzada per les entitats financeres per a fixar les clàusules de revisió dels préstecs a interès variable.
S'obté a partir de considerar els tipus que ofereixen determinats bancs i caixes d’estalvi Té l’avantatge que es tracta d’un índex força estable L' índex CECA és una variant que només té en compte els tipus de les caixes més importants
base econòmica
Economia
Conjunt d’activitats productives d’una regió o zona que exporta productes o serveis.
Aquesta definició es fonamenta en el supòsit que les activitats econòmiques dirigides al mercat interior depenen de les activitats que exporten productes o serveis La mesura més elemental utilitzada és la de considerar el sector i de la regió h com a bàsic quan
riquesa
Economia
Conjunt de béns econòmics disponibles per a un subjecte o una societat.
Hom fa referència a la riquesa en un moment determinat, i en aquest sentit d’estoc pot utilitzar-se com a sinònim del terme “patrimoni” Quan es refereix a un període, per exemple un any, indica l’increment que l’estoc riquesa inicial ha experimentat en el temps de referència Aquest concepte de riquesa en termes de flux es denomina renda i només pot considerar-se com a riquesa pròpiament dita quan hagi estat inclòs en el recompte inicial de béns
abús de posició dominant
Economia
Situació en què una o més empreses utilitzen en benefici propi la seva hegemonia en el mercat amb productes i serveis, en detriment de la lliure competència i dels interessos dels usuaris i consumidors.
La majoria de legislacions no castiguen el fet de gaudir d’una posició dominant en el mercat, sinó les pràctiques monopolístiques que se'n beneficien i que poden afectar els competidors i, per tant, reduir la lliure concurrència La llei acostuma a considerar que formen part d’aquestes pràctiques la imposició, de manera directa o indirecta, de preus o altres condicions, la limitació de la producció o distribució o el desenvolupament tècnic de les empreses i altres conductes d’aquest tipus
Thorstein Bunde Veblen
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg nord-americà.
Fou professor de la Universitat de Missouri i de la New School for Social Research de Nova York i director del Journal of Political Economy 1896-1905 Principal representant de l’institucionalisme, s’enfrontà amb les escoles clàssiques, marginalistes i marxistes en considerar que la ciència econòmica ha d’estudiar descriptivament l’origen i l’evolució de les institucions dotades d’autoritat per la tradició i interferir constantment en els interessos dels individus Publicà, entre altres obres, The Theory of the Leisure Class 1899 i The Theory of Business Entreprise 1904
societat de consum
Economia
Sociologia
Expressió amb què hom designa l’estat i l’etapa actuals del desenvolupament capitalista de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per superar la saturació de la producció.
Bé que alguns economistes la consideren com un pas cap a la civilització, hom sol considerar la societat de consum com a contradictòria i inhumana Però les crítiques que li són fetes parteixen del fet que una tal societat de consum —que avui actua com a estímul en tot el món— és en el fons una societat de producció específica i que els qui són interessats a produir-hi fan consumir el que els aporta més guanys, sense importar-los el benestar de la societat el consumisme és una internacionalització psicològica de costums i modes necessaris a aquest sistema específic de producció
regionalització
Economia
Fraccionament en zones d’un espai econòmic, que es defineix a priori com un conjunt integrat per un nombre determinat d’unitats territorials.
L’àmbit regional varia segons els objectius de l’anàlisi, i abans de definir-lo és convenient de tenir en compte el marc econòmic general, així com les dimensions i el nombre de regions a considerar Amb aquests condicionants previs, les regions es poden definir a partir de la consideració d’unitats espacials bàsiques —entitats administratives per a les quals es disposa d’informació estadística— segons els criteris d’homogeneïtat, polarització i planejament Moltes vegades, això no obstant, el problema és ociós en la mesura que les regions són definides a priori per motius…
Friedrich List
Economia
Economista alemany.
Professor d’economia política a Tübingen 1816-19 i membre de la Dieta 1819-21 Fou empresonat per les seves idees polítiques, i fou obligat a emigrar als EUA 1825-32 Predecessor de l’escola històrica i partidari de considerar el procés econòmic des d’una perspectiva nacional, fou un gran defensor de la protecció duanera Des del seu retorn dels EUA, fins al seu suïcidi, féu una activa tasca de propaganda a favor de la Unió Duanera Alemanya Zollverein Fundà una publicació econòmica, “Das Zollvereinsblatt”, destinada a difondre les idees proteccionistes En la seva obra principal,…