Resultats de la cerca

Iniciada el Dijous Negre, el 24 d’octubre de 1929, la Gran Depressió esclatà a causa del collapse de les cotitzacions de la borsa de Nova York Les conseqüències del crac foren, en un període de quatre anys, la reducció de la producció fins a la meitat i la multiplicació per vuit de la xifra de l’atur El 1933, el president FDRoosevelt creà el New Deal, amb l’objectiu de lluitar contra la Gran Depressió, la qual no cedí fins al començament de la Segona Guerra Mundial

Fou una de les figures capdavanteres de l’hoteleria barcelonina Gerent de l’hotel Colon i després del restaurant de l’estació de França, publicà Una generació d’hostalers 1952, que és una mena d’història contemporània del gremi, i les memòries Confessions 1960, on planteja el drama de consciència durant la guerra civil Era pare del comediògraf i empresari Xavier Regàs

Treballà a l’Oficina d’Estadística de Stuttgart i fou professor d’economia des del 1864 a Halle, Estrasburg i Berlín El 1899 fou designat membre del senat prussià Marcà una època en el desenvolupament de la ciència econòmica alemanya contemporània Fou famosa l’anomenada Methodenstreit , que l’enfrontà a l’economista austríac KMenger També influí en la formació d’economistes espanyols com Flores de Lemus i Vidal i Guardiola

Inicialment es dedicà al sector immobiliari i, més tard, a diverses branques econòmiques químiques, informàtica, financeres, etc El 1966 creà el Centre d’Estudis d’Història Contemporània Promogué el partit liberal Acció Democràtica 1976 i la Lliga Liberal de Catalunya 1977 En 1979-91 fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, del Consell de Cambres Oficials de Comerç, Industria i Navegació de Catalunya, i, fins el 1986, del Consejo Superior de Cámaras de Comercio, Industria y Navegación de España Fou el primer president de l’Assemblea de Cambres de Comerç de la…

Estudià dret a Barcelona, on rebé la influència decisiva de Flores de Lemus Amplià estudis a Berlín i Düsseldorf 1911-14 Professor de l’escola d’Alts Estudis Mercantils i de la d’Administració Pública, a Barcelona, publicà La política econòmica contemporània 1848-1900 , que amplià, més tard, a Història política i econòmica de la postguerra 1934 Durant la República fou professor d’història dels moviments socials a l’Escola d’Estudis Socials de la Generalitat Introductor, seguint Vidal i Guardiola, del pensament econòmic alemany, fou, juntament amb J M Tallada, professor d’economia…

La seva inclusió dins la ciència econòmica contemporània —els primers tractats estructurals són els d’EWagemann 1932 i FPerroux 1936 es desprèn de la necessitat d’una descripció sistemàtica i global per afrontar el problema del desenvolupament i l’estudi del capitalisme L’anàlisi estructural suposa la revisió de la teoria econòmica clàssica sobre la tendència espontània al creixement equilibrat i el tractament abstracte dels fets econòmics Les relacions econòmiques estructurals depenen de la infraestructura econòmica , que constitueix la base física invariable de la realitat…

Estudià dret a Peterburg, però es dedicà al teatre i fundà la primera revista russa d’art Mir Iskusstva  ‘El món de l’art’, 1898-1904 Un conflicte amb el Teatre Imperial de Peterburg el decidí a anar a París, on propagà l’art rus amb exposicions, òperes i, el 1909, amb ballets l’èxit fou tan gran, que formà una companyia pròpia els Ballets Russes de S de Diaghilev 1911 Confià les decoracions a pintors d’avantguarda Braque, Picasso, L Bakst, Matisse i els catalans Sert, Miró i P Pruna, i la direcció orquestral, a mans expertes P Monteux, E Ansermet donà pas a nous coreògrafs Fokin, Massin,…

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres 1846 i llicenciat en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostella 1854, poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i collaborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, que el nomenà sotssecretari i intervingué en la seva reforma aranzelària Intervingué en la reforma…

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…

Advocat, treballà a la Borsa de Barcelona 1957-59 i fou cofundador de Banca Catalana , entitat a la qual estigué vinculat al llarg de la seva existència 1961-82 i de la qual arribà a vicepresident Consultor del Banc Mundial a Guinea Equatorial i altres països en vies de desenvolupament 1988-92 i professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2005, la seva activitat principal és, però, la d’estudiós de l’economia catalana, sobre la qual ha publicat un gran nombre de llibres i articles tant des del punt de vista historiogràfic com assagístic, sempre fonamentats en una…