Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Tractat Continental Africà de Lliure Comerç
Economia
Tractat de lliure comerç subscrit per estats de tot el continent africà.
Té oficialment el punt d’arrencada en la cimera de la Unió Africana del juny del 2015, en la qual els caps d’estat i de govern dels estats membres acordaren la creació d’una zona de lliure comerç de béns i serveis panafricana Hi participaren també la UNCTAD i organitzacions supraestatals africanes Fou signat el 21 de març de 2018 a Kigali Ruanda per 44 estats dels 55 de tot el continent, i en el moment de l’entrada en vigor 30 de maig de 2019 l’havien ratificat 23 estats Nigèria, primera economia africana, no s’hi incorporà fins el 7 de juliol de 2019 En restaren fora Eritrea, a causa del…
Comissió Econòmica per a Europa
Economia
Suborganització econòmica continental del Consell Econòmic i Social de l’ONU creada el 1947.
Té seu a Ginebra i és formada per quaranta estats Els seus objectius són l’enfortiment de les relacions econòmiques, l’estudi dels problemes econòmics i tecnològics d’Europa, i l’elaboració d’estadístiques tecnològiques i econòmiques Entre els seus resultats es pot citar la normalització TIR trànsit fronterer de camions Des de 1990 assumeix, com a tasca primordial, la promoció de la transició i integració dels estats excomunistes d’Europa a l’economia europea i mundial
Zollverein
Economia
Unió duanera i econòmica dels estats alemanys, que fou duta a terme, sota la direcció de Prússia, a partir de l’any 1818, a la qual s’afegiren successivament els diversos estats (els darrers foren Bremen i Hamburg, l’any 1888) i que preparà la unitat política d’Alemanya.
Àustria entrebancà aquesta creació, tement, com de fet ocorregué, que la unitat econòmica propugnada per Prússia comportaria l’hegemonia d’aquest regne sobre Alemanya El Zollverein transformà Alemanya, ja a la darreria del s XIX, en la primera potència industrial de l’Europa continental El gran propagandista d’aquesta unitat duanera fou l’economista Friedrich List
Edward Misselden
Economia
Economista anglès.
Membre de l’escola mercantilista, fou soci d’una companyia dedicada a l’exportació de teixits a l’Europa continental Destacat bullionista , explicà la crisi de la indústria anglesa al començament del s XVII per la sortida d’or i argent deguda a un excés de la importació Obres The Circle of Commerce or the Balance of Trade 1623 i Free Trade, or the Means to Make Trade Flourish 1622
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…
Joaquim Cabot i Rovira
Joaquim Cabot i Rovira Retrat al carbó per Ramon Casas (1900)
© Fototeca.cat
Economia
Literatura catalana
Música
Política
Orfebre, financer, escriptor i polític.
Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…
, ,
economia del benestar
Economia
Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca de l’òptim col·lectiu.
Hom no identifica amb aquest nom, pròpiament, una escola uniforme de pensament econòmic, sinó una temàtica i àdhuc tot un enfocament orientador de la ciència econòmica El seu objecte és, segons Pigou, “la recerca de les causes que influeixen en el benestar econòmic de la societat” segons Morgenstern es tracta de trobar “definicions, si és que n'hi ha, de l' optimum social i del sistema de preus i de distribució de la renda amb què hom el pot assolir”, o, segons una visió més recent, com la de Mishan, és “la formulació de judicis a partir dels quals hom pot ordenar de millor a pitjor diverses…
cafè
cafè El Cafè de les Delícies de Barcelona (s XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè
, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del s XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan s XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la Comédie…
te

Te gelat
© Corel
Alimentació
Economia
Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents operacions emmusteïment de les fulles,…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…