Resultats de la cerca

Començà a treballar al taller de calçat familiar a Ferreries, fundat el 1918, que fabricava sabatilles de ballet per a nenes Expandí i modernitzà el negoci, diversificant els articles i difonent-los al mercat peninsular El 1980 se separà del seu cosí Joan Mascaró i Florit Ferreries, 1945 i creà l’empresa Jaume Mascaró, que internacionalitzà amb prop d’un centenar de botigues arreu del món Aconseguí situar els seus productes en el sector del calçat de luxe amb les marques Úrsula Mascaró, Jaume Mascaró, Pretty Ballerinas i Loafers Al final de la dècada de 1990 incorporà al negoci les seves…

Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera

El 1904 emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Guantànamo El 1915 fundà, amb el seu cosí Antoni Àrias i Vidal, l’empresa Riera y Cía, dedicada a la fabricació de maletes, baguls i matalassos Afeccionat a la música i al teatre, fou director d’una companyia de sarsuela que actuava en el Teatro Vista Alegre de Santiago de Cuba 1916 Fou soci fundador del Blok Nacionalista Cathalònia 1911 i membre del Catalunya Grup Nacionalista Radical

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

Llicenciada en ciències econòmiques i filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, és una de les filles d’una de les branques familiars propietàries del grup Codorniu, formada pel matrimoni entre Jesús Raventós i Teresa Chalbaud Inicià la seva carrera professional a la companyia el 1976 com a responsable de l’accionariat, format per unes dues-centes persones, totes de la família Posteriorment, assumí la gestió dels departaments de serveis, relacions públiques i imatge El 1992 fou nomenada adjunta al director general i, quatre anys més tard, el 1996, gerent Presideix Codorniu des del…

Fill de Bartomeu de Llobera, mercader de Solsona, es casà amb Beatriu Garró, filla de Pere Garró, també mercader solsoní Vers el 1400, esdevingut ciutadà de Barcelona, hi formà una companyia mercantil de draps, amb el mercader solsoní, cosí germà seu, Joan de Junyent, que comerciava amb teixits fins importats de Flandes, Anglaterra i Toscana i distribuïts per l’interior de la península Ibèrica i l’estranger El 1414 formà una altra companyia amb el seu fill gran i el mercader Joan de Junyent, nebot de l’homònim, suposadament dissolta el 1427 Es dedicà també al comerç del sucre comprat a Gandia…

Fundada pels alsacians August Kuentzmann Damm i el seu cosí Joseph Damm, inicià l’activitat el 1876 Després de la mort de Kuentzmann 1977, Joseph Damm adquirí la companyia 1897 El 1905 s’inaugurà l’antiga fàbrica de cerveses La Bohemia, al carrer del Rosselló de Barcelona reconvertida en espai expositiu el 2006 i seu del grup, i el 1910 es constituí en societat anònima L’any 1954 creà el Club de Futbol Damm Té fàbriques al Prat de Llobregat ampliació 1993-2010, València, Múrcia, Granada, Ceuta i Palma Entre els seus productes destaquen les cerveses Bock Damm 1888, Estrella Dorada 1921, que…

Els seus fills Josep Garriga i Llastanós natural de Vic i Manuel Garriga i Llastanós Vic 1802 — Saragossa 1863 crearen 1831 a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències Posteriorment, en aparèixer els primers ferrocarrils, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep Garriga i Llastanós i els seus fills Josep i Joan Garriga i Vergés , amb la qual cosa restà a les mans dels…

Orfe a cinc anys, fou adoptada per uns parents dels quals heretà un negoci tèxtil, que ja gestionava personalment cap als vint anys, la fàbrica coneguda popularment com La Blava, a Roda de Ter Casada amb l’empresari Joan Riera i Sala, cosí seu, amb el qual tingué cinc fills, el matrimoni es traslladà a Barcelona, i el 1913 adquirí a l’Hospitalet de Llobregat el molí d’en Basté, un conegut molí paperer del Torrent Gornal, que reconvertiren en fàbrica de filatures La nova fàbrica esdevingué un dels negocis tèxtils més pròspers a Catalunya, cosa que feu necessària la construcció d’…

De família modesta, passà a Barcelona, on s’enriquí ràpidament amb el comerç de queviures i el 1812 ja era un assentador important que assegurava els proveïments de la ciutat La seva collaboració amb els francesos no li impedí de cooperar, quan Ferran VII recuperà el poder, amb el capità general F J Castaños secundà les seves iniciatives, com la creació d’una societat d’accionistes que regís el Teatre de la Santa Creu, per tal de millorar-hi les representacions d’òpera italiana i teatrals Malgrat la crisi dels anys 1817-23, aconseguí de mantenir la seva fortuna El 1822 es casà amb Teresa Rafo…