Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
capacitat creditícia empresarial
Economia
Qualitat o solvència d’una empresa per a poder sol·licitar crèdit.
Mitjançant l’anàlisi econòmico-financera hom n'examina els aspectes financers patrimoni net, aflux de caixa, càrregues creditícies, capacitat de reemborsament, i la gestió capacitat directiva, especialització, confiança L’anàlisi creditícia aconsella o desaconsella l’aplicació del crèdit finalitat, necessitat, programa, rendiments, efecte d’alçament i garanties
efecte d’alçament
Economia
Incidència de l’endeutament sobre el rendiment dels fons propis que es produeix quan els ingressos derivats de l’aplicació dels recursos aliens són superiors als costs de l’endeutament.
És un efecte similar al de la potència de la palanca sobre el de la resistència La inversió feta mitjançant l’endeutament augmenta la rendibilitat dels recursos propis i permet de mesurar, entre d’altres elements, la capacitat creditícia empresarial
risc de país
Economia
Incertesa sobre el compliment dels compromisos d’un crèdit concedit a l’estranger a conseqüència de les implicacions que hi poden tenir els canvis en les condicions econòmiques, socials i polítiques de l’estat en el qual l’acreditat resideix o hi fa la inversió.
L’anàlisi del crèdit ha de tenir en compte, a més de la capacitat creditícia empresarial rating, la previsió sobre les circumstàncies de l’estat on s’aplicarà Components d’aquest risc són, també, el risc de transferència possibilitat legal de pagaments a l’estranger i el risc de canvi
Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant i València
Economia
Entitat financera domiciliada a Alacant i fundada l’any 1954.
El balanç de situació a finals de 1991 presentava unes reserves de 13 272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190 514 milions En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat
risc de crèdit
Economia
Incertesa relativa sobre el compliment, per part de l’acreditat, d’una operació de crèdit (préstec, crèdit en sentit estricte, aval), de les seves obligacions en els terminis establerts.
Anomenat també risc de solvència , és la matèria pròpia del negoci creditici i on hom aplica el know-how de què disposa per a reduir-lo el màxim possible A aquest fi hom se serveix de les tècniques següents anàlisi econòmico-financera capacitat creditícia empresarial, rating i previsió econòmica Hom considera grans riscs de crèdit els que sobrepassen un determinat percentatge dels fons propis 10%, per exemple, derivats, en general, de la concentració en un o en diversos clients
Caixa d’Estalvis de Tarragona
Economia
Entitat financera domiciliada a Tarragona i creada per la Diputació l’any 1952.
En l’estructura del passiu destaca el major pes del sector públic, i en la de l’actiu, la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic Disposa d’una xarxa d’unes 200 oficines El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 11334 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la Caixa d’Estalvis de Manresa La nova entitat, que adoptà el nom de Catalunya Caixa , començà a…
Confederación Española de Cajas de Ahorro
Economia
Organisme creat el 1928 i domiciliat a Madrid que agrupa totes les caixes d’estalvi en l’àmbit de l’Estat espanyol, excepte la Caja Postal.
Finançat amb aportacions de les caixes que representa tant a l’interior com a l’exterior, realitza dins del grup funcions de coordinació, informació i assessorament, a més d’activitats creditícies i compensadores D’altra banda, la CECA funciona com una entitat financera més, i realitza operacions actives i passives amb el públic en general El 2004 era integrada per 46 entitats d’estalvis de tot l’Estat espanyol La CECA agrupava inversió creditícia per valor de 44 592 milions d’euros i participacions en renda variable per més de 5 700 milions d’euros El volum de dipòsits dels…
Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears
Economia
Entitat financera domiciliada a Palma, Mallorca, i fundada el 1882, coneguda per ‘Sa Nostra‘.
L’any 1897 obrí la primera sucursal Hi destaquen els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes Pel que fa a l’actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia L’any 2008 disposava d’una xarxa d’unes 230 oficines, la majoria a les Illes Balears i amb presència també al País Valencià, Catalunya, Madrid, les Canàries i Castella la Manxa, i la plantilla era d’uns 1500 treballadors En el balanç d’aquest any, els recursos propis eren de d’ 11000 milions d’euros i els beneficis després d’impostos consolidats superaven els 68 milions d’euros L…
titulització
Economia
Tècnica de l’economia bancària, per la qual un crèdit concedit és incorporat a un títol negociable, a fi de permetre’n la mobilització de recursos, o sigui la seva conversió en liquiditat (amb reestructuració del balanç, d’actiu i passiu).
Convertida en una pràctica per a reduir els riscos dels balanços dels bancs, la titulització s’expandí i s’emprà per a tota mena de crèdits, entre els quals els hipotecaris i, dins d’aquests, els subprime D’aquesta manera, el deute garantit tenia cada cop més préstecs hipotecaris com a actiu subjacent Al llarg de la primera dècada del s XXI aquesta pràctica esdevingué creixent en els bancs d’inversió i una de les vies principals d’ingressos per a les agències de ràting Aquests productes es traslladaren a tota mena d’inversors institucionals atesa la bona qualificació creditícia…
escola bancària
Economia
Denominació del grup d’economistes anglesos que s’oposaren al Peel Act del 1844 i a les tesis de la Currency School.
Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’emissió, sinó, si…