Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Divendres Negre
Economia
Als Estats Units, primer divendres després del Dia d’Acció de Gràcies (Thanksgiving Day) durant el qual els comerços fan grans descomptes.
Rep aquest nom per les grans aglomeracions que aquest dia hi ha als comerços i que converteixen els carrers en “zones negres” o, també, perquè és el dia que els comerciants en dificultats poden veure passar els seus comptes corrents de “números vermells” a “negres” gràcies al gran volum de vendes Tot i que la pràctica comercial del Divendres Negre data dels anys vint, és a partir dels anys vuitanta que es convertí en un dels dies de més facturació de l’any A Europa s’introduí gradualment molt més tard i a Catalunya la primera campanya important fou el 2015 A banda, el Divendres Negre és…
festa
Economia
Dret del treball
Dia no laborable assimilat al diumenge o al descans setmanal obligatori.
Les festes són motivades per la celebració de diades de caràcter oficial, ja siguin d’àmbit estatal o local Poden ésser recuperables o no recuperables , segons que el treballador hagi, respectivament, d’incrementar o no la seva jornada diària en dies successius per tal de compensar les hores deixades de treballar per motiu de la festa
descans setmanal
Economia
Dret del treball
Dret del treballador a interrompre la seva prestació de serveis una vegada la setmana durant tota la jornada, però sense deixar de percebre la remuneració corresponent.
Reconegut en la majoria d’estats, hom ha fet coincidir, en general, el descans setmanal amb el diumenge, dia que resta prohibida l’activitat productiva i hom tanca les fàbriques i els establiments No obstant això, en els treballs que per llur natura no poden ésser interromputs, el descans setmanal no coincideix amb el diumenge El descans setmanal té actualment una durada mínima d’un dia i mig És acumulable per períodes de fins a catorze dies En general, aquesta interrupció del treball comprèn la tarda del dissabte —o, en el seu cas, el matí del dilluns— i el dia complet del diumenge La durada…
calaix
Economia
Quantitat de diners que hom aplega venent a la menuda en un període determinat (un dia, una setmana, etc).
dobla
Economia
Contracte de compravenda de valors característic dels mercats que accepten la liquidació a terme.
Consisteix en la venda al comptat d’uns valors, al canvi del dia, i la compra simultània de la mateixa quantitat de valors o a la inversa, a liquidar el dia de la liquidació de les operacions a terme, a un preu determinat, fixat en funció del canvi de l’operació al comptat i de la taxa d’interès del diner La dobla de fi de mes, al mercat de valors de Barcelona borsa havia constituït realment una operació de préstec de títols o de diners que possibilitava la liquidació de les operacions o la pròrroga de les posicions a l’alça o a la baixa, per part de compradors o venedors, d’una part, i l’…
fira ramadera
Economia
Reunió de venedors i de compradors de bestiar en un indret uns dies determinats.
Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal Roig al peu…
plusvàlua
Economia
Dret fiscal
Augment del valor corrent dels immobles el dia que acaba el període d’imposició amb relació al valor que tenia a l’inici del període.
xec en descobert
Economia
Delicte consistent a lliurar un xec sabent que el dia del seu venciment no podrà ésser fet efectiu per manca de provisió de fons suficient.