Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jerome Powell
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1973 i en dret per la Universitat de Georgetown 1979, després d’una etapa al Tribunal d’Apellacions, en 1984-90 treballà al banc d’inversió Dillon, Read & Co Del 1990 al 1993 fou primer secretari assistent i després subsecretari del tresor durant la presidència de George H Bush Soci del grup inversor privat Carlyle del 1997 al 2005, entre altres càrrecs ha estat també visiting scholar del Bipartisan Policy Center de Washington DC 2010-12 El 2012 fou nomenat governador del consell d’administració de la Reserva…
Christopher Albert Sims

Christopher Albert Sims
© Princeton University
Economia
Economista nord-americà.
L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale 1990-99 i Princeton des del 1999 Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb Thomas John…
Gottfried Haberler
Economia
Economista nord-americà d’origen austríac.
Fou professor d’economia i estadística a la Universitat de Viena 1928-36 i de comerç internacional a la Universitat de Harvard fins el 1971 President del National Bureau of Economic Research 1955 i de l’American Economic Association 1963, la seva aportació teòrica, recollida principalment a Der internationale Handel ‘El comerç internacional’, 1933 i Prosperity and Depression 1937, representa una reformulació de la teoria clàssica del comerç internacional en termes de costs de substitució Posteriorment publicà Money in the International Economy 1965 i Inflation and the Unions 1972
William John Fellner
Economia
Economista nord-americà d’origen hongarès.
Fou membre del departament d’economia de la Universitat de Califòrnia 1939-52 i cap del de la Universitat de Yale 1962-64 Assessor de l’Econometric Society i president de l’American Economic Association 1969 La seva aportació teòrica estigué centrada en la competència imperfecta, concretament en l’estudi de l’oligopoli, exposat en Competition Among the Few 1949 Altres obres seves són Trends and Cycles in Economic Activity 1956, Emergence and Content of Modern Economic Analysis 1960, Probability and Profit 1965, Economic Policies and Inflation 1972 i New Look at Inflation 1973
Nike
Economia
Empresa nord-americana de material esportiu.
Té l’origen en una operació comercial dissenyada per l’economista Phil Knight per a la distribució als EUA de calçat esportiu fabricat al Japó el 1962 Amb dos socis més, Bill Bowerman i Jeff Johnson, Knight impulsà una xarxa de venda al detall de calçat esportiu a partir de la pròpia empresa, Blue Ribbon Sports Després del trencament amb el subministrador japonès Onitsuka Tiger el 1971, la societat impulsà la fabricació de calçat per compte propi, i donà lloc a una empresa nova amb el nom de Nike referència a la deessa grega de la victòria A partir d’aleshores, l’empresa introduí successives…
Xavier Faus i Santasusana
Economia
Financer i dirigent esportiu.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, cursà màsters en dret internacional a la Universitat de Georgetown Washington DC i en administració d’empreses a ESADE Posteriorment es dedicà a fusions i adquisicions per a les firmes Cuatrecasas i J&A Garrigues Els anys 2003-07 fou soci per a Espanya i Portugal de Patron Capital Partners, fons immobiliari amb seu a Londres El 2006 vengué l’Hotel Arts, que havia adquirit junt amb altres inversors el 2001, a un fons d’inversió de Singapur, l’operació més lucrativa en el mercat immobiliari de Catalunya fins aleshores…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…