Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Eusebi Vidal i Jo
Pintura
Economia
Pintor i comerciant.
Cursà estudis d’art amb el seu oncle, el mestre Jaume Pahissa Molt jove, el 1910 emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Radicat a San Rafael província de Mendoza, s’hi establí per compte propi en el ram del comerç i destacà en activitats esportives Tanmateix, alhora s’interessà molt per les manifestacions culturals, sobretot les musicals, a més de la poesia, la prosa i el teatre Treballà també en la docència fou professor de dibuix i de pintura Prolífic pintor, féu nombroses exposicions individuals i collectives, amb molt d’èxit Els seus dos germans, Adalbert Vidal i…
companyia mercantil
Economia
Associació de dues, tres o més persones per a realitzar un negoci en comú, al qual cada un dels membres aporta capital o treball o ambdues coses.
En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…
atur
Economia
Sociologia
Situació en la qual hi ha persones que, si bé tenen les condicions necessàries per treballar i hi estan disposades, no troben treball en el nivell de salaris vigent. Una visió més àmplia és la subutilització dels factors productius, una situació en què l’oferta de treball (treballadors) supera la demanda (ocupadors).
L’atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina a la situació d’una empresa inactiva al percentatge d’empreses inactives d’un sector, o a tot un sector sense activitat Hom distingeix entre l' atur voluntari , quan l’obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l' atur forçós , quan l’obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina Durant el s XIX hom no separava la noció d’indigència de la d’atur encara més, hom considerava —Malthus hi influí…