Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
dòlar
Economia
Unitat monetària principal dels EUA ($) des del 22 de juny de 1776.
Dividit en 100 cèntims Com a moneda, fou inicialment una còpia de la piastra fuerte espanyola, correntment anomenada duro El 1786 fou definida com a 23,3 g d’argent El 1792 els EUA adaptaren el bimetallisme, i el dòlar fou definit per una doble relació 24,06 g d’argent o 1603,8 mg d’or El 1837, la fugida d’or obligà a modificar la definició del dòlar, que des d’aleshores fou 1504,656 mg d’or El 1900, hom retornà al monometallisme, i el dòlar fou definit només en relació amb l’or En la devaluació del 1934 el seu pes en or fou reduït a 888,6706 mg El 18 de desembre de…
xíling
Economia
Unitat monetària principal de Somàlia, dividida en 100 cèntims.
Definit com a 0,124414 g d’or fi i sense canvi oficial reconegut per l’FMI
segmentació del mercat
Economia
Subdivisió d’un mercat potencial en grups o àrees homogènies de consumidors seguint criteris de parcel·lació, per tal d’adoptar una política selectiva en funció dels diferents atributs definits per a cada grup.
Aquests atributs han de justificar més tard la possibilitat d’actuar-hi amb unes polítiques d’impulsió especialitzades, així com un tractament definit en els aspectes de distribució, qualitat i preus
cost d’oportunitat
Economia
Valor de les despeses alternatives que no han estat triades a favor d’una mercaderia o d’un servei determinats.
A la pràctica, els preus monetaris no reflecteixen sempre els costs d’oportunitat, a causa de la imperfecció de coneixements, dels costs socials, etc Aquest concepte fou definit per l’escola austríaca
marc
Economia
Unitat monetària principal de l’imperi alemany (Mark) des del 1871.
Depengué del patró or fins a la Primera Guerra Mundial El 1924 fou substituït pel Reichsmark RM, equivalent a un bilió de marcs paper i definit com a 0,35 g d’or fi
territori
Economia
Geografia
Política
Porció de la superfície terrestre subjecta d’apropiació per part d’un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o consum, els quals la consideren com a demarcació de l’exercici d’una sèrie de competències (polítiques, administratives, etc).
Descrit i definit per la geografia tant en termes polítics emplaçaments de grups ètnics, nacionals o vertaders estats, com econòmics estructura i especialització productives, existència de recursos naturals, actualment hom tracta d’explicar-ne l’actual configuració espacial i molt en concret el problema dels desequilibris territorials
planejament estratègic empresarial
Economia
Sistema, a mitjà i a llarg terme (entre 3 i 10 anys), per a establir plans de desenvolupament i programes d’explotació per a la gestió òptima de l’empresa.
Anomenat també planemajent d’empresa, aquest sistema aplica els conceptes d’estratègia a l’empresa i, després de fer-ne una diagnosi visió i posicionament, planeja una estratègia general i li traça uns programes funcionals, amb unes accions específiques, uns recursos adients i uns estàndards de funcionament per al control de gestió Iniciat als Estats Units, als anys cinquanta, el sistema ha estat definit per diversos autors P Drucker, RL Ackoff, GA Steiner
principi d’acceleració
Economia
Principi, anomenat també de la demanda derivada, segons el qual els canvis en la demanda de béns de consum produeixen variacions més que proporcionals en l’estoc necessari de béns d’esmerç.
Explica els efectes acumulatius dels processos d’expansió i de contracció Segons Harrod, el principi d’acceleració defineix una relació funcional entre la demanda de béns finals i la demanda de béns de producció Aquesta relació depèn de la durabilitat de l’equip capital Fou definit, el 1909, per AAftalion i, de manera definitiva, per John Maurice Clark, el 1919 Els materials empírics de WCMitchell foren la base del treball de Clark El 1939 Samuelson introduí el principi en el seu model dinàmic d’arrel Keynesiana El principi d’acceleració ha esdevingut una peça clau de la moderna…
racionalitat econòmica
Economia
Pressupòsit que hom aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que hom considera coherents i per a obtenir els quals fan servir uns mitjans que hom creu adients.
És definit com a racional el comportament econòmic quan la seva organització és orientada a obtenir la renda màxima possible, per l’ús dels mitjans disponibles, i a fer un ús òptim de la renda obtinguda per tal d’assolir-ne la satisfacció màxima El pressupòsit de racionalitat econòmica s’aplica amb relació als diferents subjectes que hom considera que actuen en el món econòmic El postulat de racionalitat, pel que fa al comportament del consumidor, significa que aquest tria entre totes les alternatives de consum disponibles, de manera que la satisfacció obtinguda sigui la màxima…
Eugen von Böhm-Bawerk
Economia
Economista austríac.
Treballà al ministeri de finances 1889 en l’elaboració de la imposició directa i fou ministre de finances El 1904 renuncià el càrrec, davant les exigències militaristes, i professà economia a la Universitat de Viena Fou un dels principals crítics de la teoria econòmica de Marx Dins la teoria subjectiva cardinal del valor, criticà la posició de Von Wiessen de calcular la utilitat total multiplicant el nombre d’unitats per la utilitat marginal Segons ell, la utilitat total és la suma de les utilitats marginals La seva aportació principal fou la introducció del temps en la teoria de la producció…