Resultats de la cerca

Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra…

Membre de l’Assemblea Nacional 1848, de la Segona cambra prussiana 1849 i 1861 i del Reichstag 1867 Teòric del cooperativisme, fundà 1865 el Deutsche Genossenschaftsbank Publicà Die arbeitenden Klassen und das Assoziationswesen in Deutschland ‘La classe treballadora i l’associacionisme a Alemanya 1858, Die Entwicklung des Genossenschaftswesens ‘El desenvolupament del cooperativisme 1870

Fou professor de ciències socials a Breslau 1874, Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus , una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme destaquen Die klassische Nationalökonomie ‘L’economia política clàssica’, 1888, Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte ‘Ètica i economia política en la…

Després d’exercir deu anys com a metge, inicià estudis d’economia, i s’interessà per l’anàlisi del canvi social, que ell explicà mitjançant models dinàmics Influït per LGumplowicz, acceptà només parcialment protecció marxista i introduí en la seva obra —el punt central de la qual fou la denúncia del monopoli de la propietat de la terra— alguns principis marginalistes Obres principals Die Siedlungsgenossenschaft Versuch einer positiven Überwindung des Kommunismus durch Lösung des Genossenschaftsproblems und der Agrarfrage ‘La cooperativa agrària Assaig d’una superació positiva del…

Impulsor del cooperativisme, fundà una cooperativa de consum a Weyersbusch 1846, així com diverses cooperatives agràries Raiffeisenvereine i de crèdit Publicà Die Darlehenskassenvereine ‘La unió de les caixes de préstec’, 1866 i fundà 1879 el periòdic Landswirtschaftliches Genossenschaftblatt , òrgan de les cooperatives

Elaborà una nova formulació de la teoria del benefici dins l’enfocament marginalista, així com de l’explicació de la renda Obres principals Die Lehre vom Unternehmengewinn ‘Teoria del benefici de l’empresari’, 1855 i Grundriss der Volkswirtschaftslehre ‘Fonaments d’economia política’, 1863

Professor a Friburg i a Heidelberg, ha estat un dels fundadors de l’escola històrica alemanya És autor de Die politische Ökonomie vom Standpunkte der geschichtlitchen Methode ‘L’economia política des del punt de vista del mètode històric’, 1853 i de Geld und Kredit ‘Diner i crèdit’, 1873-79

Edità i prologà les Oeuvres économiques et philosophiques de Quesnay 1888 Escriví diversos assaigs sobre el pensament econòmic d’abans dels clàssics Die Maxime laissez faire et laissez passer 1886, Geschichte der Nationalökonomie ‘Història de l’economia nacional’, 1902 El seu germà Wilhelm Oncken Heidelberg 1838 — Giessen 1905 fou un notable historiador

Anomenat també neoliberalisme alemany , per la repercussió que tingué en la política econòmica seguida a la RFA després del 1949, es basa en l’obra de Walter Eucken Die Grundlagen der National Ökonomie 1940-50, on exposa les mesures a què s’ha de limitar l’acció de l’estat per a frenar el poder dels monopolis, reduir el dirigisme de l’economia i agilitar el mercat

Professor a Göttingen i a Leipzig, pertangué juntament amb Knies i Hildebrand a la vella escola històrica , la qual utilitzà el mètode inductiu enfront de l’anàlisi deductiva de l’escola clàssica Les seves obres principals són System der Volkswirtschaft ‘Sistema d’economia popular’, 1854-94 i Grundriss zu Vorlesungen über die Staatswirtschaft nach geschichtlicher Methode ‘Fonament per al curs d’economia política, segons el mètode històric’, 1843