Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
José Manuel Lara Hernández
Economia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Empresari editorial.
Fill d’un metge, a disset anys anà a Madrid i treballà en feines diverses En esclatar la Guerra Civil Espanyola s’allistà a l’exèrcit franquista i entrà a Barcelona amb la Legió Installat en aquesta ciutat, es casà amb Maria Teresa Bosch i Carbonell, que tingué una gran influència en la seva trajectòria empresarial, iniciada com a impulsor d’acadèmies per a preparar oposicions Posteriorment es dedicà a la compravenda de llibres i el 1944 adquirí l’editorial Tartessos, embrió d’ Editorial Planeta Fundada el 1949, a l’inici publicà preferentment obres d’autors…
Josep Pugès i Guitart
Economia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i tècnic econòmic.
Amb Eudald Serra i Buxó, fundà l’Editorial Ibèrica —continuada pel seu germà Pau Pugès — i Tipografia Catalana Per encàrrec de Cambó, féu un estudi sobre les publicacions de la Lliga La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Economia i Finances , Enciclopèdia Catalana i també de l’Editorial Catalana, de la qual fou director
Josep Creuheras i Margenat
Economia
Directiu empresarial.
Advocat, el 1984 s’incorporà a Planeta, Editorial , on ocupà càrrecs de responsabilitat, trajectòria que continuà després de la transformació de l’empresa en el Grup Planeta , del qual l’any 2003 fou nomenat vicepresident Des d’aquest any, també és conseller d’Atresmedia i membre del consell d’administració del diari La Razón Ha estat president d’El Tiempo Casa Editorial, el primer grup de comunicació de Colòmbia Forma part del comitè executiu de la Cambra de Comerç d’Espanya i del consell consultiu de Foment del Treball Nacional A la mort del president del grup,…
Joan Baptista Cendrós i Carbonell
Economia
Política
Empresari, polític, mecenes i activista cultural.
Fou director gerent i propietari d’Haugrón Cientifical SA, fabricant de la crema facial Floïd, empresa familiar creada el 1937 i adquirida el 1979 per Revlon A partir dels anys quaranta patrocinà nombroses activitats i entitats culturals promotores de la llengua i la cultura catalanes contribuí al finançament de l’ Institut d’Estudis Catalans i fou cofundador d’ Òmnium Cultural 1961, dels premis Sant Jordi i Carles Riba 1959 atorgats en els actes culturals de la Nit de Santa Llúcia i de la Fundació Enciclopèdia Catalana 1980 Tingué una participació destacada en el rellançament de l’…
Jesús de Polanco Gutiérrez

Jesús de Polanco Gutiérrez
© Grupo Prisa
Economia
Periodisme
Empresari castellà.
Estudià ciències polítiques i lleis a la Universidad Complutense, on es llicencià en dret l’any 1953 El 1958 fundà l’editorial Santillana, llavor d’un grup editorial que acollia els segells editorials Taurus, Alfaguara, Altea, Mangold i Aguilar, entre d’altres, amb presència a diversos països de l’àrea llatinoamericana El 1973 s’incorporà al grup fundacional del diari El Pais com a conseller delegat i passà a ocupar-ne la presidència el 1984 Aquest mateix any creà el grup periodístic i editor d’aquest diari Promotora de Informaciones, SA, que també presidí El 1985…
Estanislau Ruiz i Ponsetí
Estanislau Ruiz i Ponsetí
© Fototeca.cat
Economia
Història
Economista i polític.
Llicenciat 1911 i doctor 1913 en ciències exactes i enginyer industrial 1915 Participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya 1920 i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics 1932 Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932-39, des d’on participà en els principals debats parlamentaris Al juliol-agost del 1936 fou conseller de proveïments des de l’agost del 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, i entre el 1937…
Manuel Girona i Rubio
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències econòmiques i periodisme Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils Formà part dels GARS Grups d’Acció i Reflexió Socialista, grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià Amb la integració del partit valencià en el PSOE fou elegit president de la diputació provincial de València 1979-83 Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista
Unió de Treballadors Cristians de Catalunya
Economia
Organització sindical catòlica fundada a Barcelona el 26 d’octubre de 1934, que aplegava entitats obreres cristianes preexistents, sota la presidència d’E.Escamilla i Pich, substituït més tard per A.Gallego.
De filiació democratacristiana, defensava la doctrina social de l’Església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya , mantenint també relacions amb l’obrerisme catòlic europeu Encapçalada per JFarré i Escamilla, TPorta, MSurribas i Zanuy i d’altres, desenvolupà una considerable activitat, i el 1935 tenia tres mil afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç Creà l’Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe Defensa Obrera 22 de desembre de 1934 — 18 de juliol de 1936, dirigit per Arcadi de…
Jeroni Juncadella i Casanovas
Economia
Fabricant.
Fou un dels fundadors de Crèdit Hipotecari i Mercantil SA 1864, i comprà el castell de Montesquiu El seu net, Josep Maria Juncadella i Robert , es casà amb Àngela Burés i Regordosa, d’una família propietària de fàbriques tèxtils a Anglès —amb el salt del Pasteral, avui d’Hidroelèctrica de Catalunya SA— i a Castellbell i el Vilar, que heretà el fill, Josep Maria Juncadella i Burés Barcelona 1908, enginyer elèctric, administrador únic d’Indústries Burés SA, president d’Editorial Labor SA, de La Catalana, Companyia d’Assegurances i del consell regional del Banco Central a Catalunya…
Andreu Bausili i Sanromà
Economia
Història
Política
Comptable, home d’empresa, polític, professor dels Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, president de l’Associació de Comptables de Catalunya i professor i secretari de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat.
El 1920 passà a la CHADE Compañía Hispano-Americana de Electricidad, sota les ordres de Francesc Cambó, de qui fou sempre assidu collaborador i home de confiança Dedicat a l’activitat política, milità a la Lliga Regionalista i fou regidor 1931 i tinent d’alcalde 1935 de Barcelona per aquest partit Des del 1936 vivia a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE Compañía Argentina de Electricidad Ha estat membre de la direcció de la Compañía General de Industrias y Transportes i participà en la fundació de l’Editorial Sudamericana, i de SADEMASA Fou nomenat…