Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Guillermo Lasso

Guillermo Lasso
Política
Economia
Polític equatorià.
Inicià els estudis d’economia a la Pontificia Universidad Católica del Ecuador PUCE, que abandonà amb vint-i-dos anys per treballar a la firma financera ProCrédito, representant a l’Equador de l’empresa panamenya FeCrédito Després de la fusió d’ambdues empreses 1980, que donà lloc a Financiera del Sur, en fou designat vicepresident executiu i, posteriorment, el 1984, president executiu El 1978 creà la seva primera companyia, Constructora Alfa y Omega L’any 1994 assumí la presidència executiva del Banco Guayaquil Pel que fa a la carrera política, ha estat governador de la província de Guayas…
Joan Canadell i Bruguera

Joan Canadell
Economia
Enginyer, empresari i dirigent empresarial.
Enginyer industrial de formació, treballà durant dotze anys a la multinacional General Cable, on ha estat alt executiu, i en la seva trajectòria professional destaquen també períodes a Procter & Gamble, Cycobox, BCN Cluster Graphics i Giracat L’any 2014 fundà Petrolis Independents, franquícia de la distribuïdora mexicana Petro 7 Actiu independentista i membre destacat de l’ Assemblea Nacional Catalana L’any 2015 fou cofundador del Cercle Català de Negocis , i el maig del 2019, al capdavant de la candidatura Eines de País guanyà les eleccions a la Cambra de Comerç de…
Josep Rovira i Bruguera

Josep Rovira i Bruguera
© Família Rovira de Saralegui
Economia
Política
Agronomia
Industrial i polític.
Propietari de la fàbrica farinera El Progreso de Sant Martí de Provençals 1914-25, comprada i refundada el 1888 pel seu pare Ramon Rovira i Casanella Jorba, Anoia 1836—Barcelona, Barcelonès 1914, cofundador i vocal de l'Associació General de Propietaris de la Muntanya de Montjuïc 1900 Fou president de l'Associació de Fabricants de Farina de Barcelona 1922-24, membre de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, entre d'altres Membre de la Lliga Regionalista, fou escollit regidor i tinent d'alcalde de l'antic districte II de…
Luis de Guindos Jurado

Luis de Guindos Jurado
© La Moncloa
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials pel Colegio Universitario de Estudios Financieros de la Universidad Complutense de Madrid, el 1983 superà oposicions a tècnic comercial i economista de l’Estat Des d’aleshores ha ocupat càrrecs tant en organismes públics com en l’empresa privada Entre d’altres, ha estat soci conseller d’AB Asesores, vocal assesor del secretari d’Estat d’Economia i cap del Gabinet Tècnic de la Secretaria General de Comerç En la primera legislatura del Partido Popular presidida per José María Aznar López , el 1996 fou nomenat director general de Política…
Ricard Pérez i Casado
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i ciències econòmiques a la de Barcelona collaborà en les revistes Valencia-fruits , Gorg , Serra d’Or , i altres publicacions, amb diversos articles sobre temes d’economia És autor, o coautor, dels llibres L’estructura econòmica del País Valencià 1970, L’economia del Baix Maestrat 1971, Els preus del sòl al País Valencià 1973, El turismo en Alicante y en la Costa Blanca 1973, Los cítricos en España 1974, La crisi dels anys trenta al País Valencià 1974, Mortalitats catastròfiques Estudi de casos locals 1974 i País Valencià Geografia i…
Joan March i Ordinas
Economia
Financer.
Fill de família humil, el seu pare era negociant de productes agrícoles a petita escala Des de molt jove despuntà en el món dels negocis Inicialment fonamentà el seu ascens econòmic, al principi del segle, en una brillant operació de compravenda de terrenys a Alacant i la Manxa comprà una gran extensió de terres, i després les parcellà i les vengué a llauradors modestos, de manera que arribà a signar 40000 escriptures, i tot seguit en el negoci del tabac a partir del 1906, directament amb Alger, i després de l’any 1913, a través de l’obtenció del monopoli del tabac del Marroc Tanmateix, fou…
Josep Piqué i Camps

Josep Piqué i Camps
© Comissió Europea
Economia
Polític, economista i empresari.
Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…
Santiago Cuyàs i Duch
Economia
Industrial.
El 1961 emigrà a l’Uruguai i, establert a Montevideo, des del 1964 ha engegat diferents indústries en els sectors de l’automoció, la ramaderia, i la importació i exportació d’articles agroalimentaris, que s’han convertit en empreses punteres dins l’economia d’aquest país Fora del camp professional, des de 1971 presideix el Casal Català de Montevideo i pren part en la vida política uruguaiana ha estat candidat a les eleccions del 1991 i 1992 També fou promotor del programa de ràdio Aquí Catalunya , que s’emeté durant tres anys sota la direcció de l’actor Gerard Busqué
Cimera de Maastricht
Economia
Reunió del Consell Europeu que tingué lloc a la ciutat de Maastricht el 1991, en la qual s’aprovà el Tractat de la Unió Europea (o de Maastricht).
La part relativa a la unió econòmica i monetària s’inscriu en el Tractat de Roma la relativa a la unió política, és mancada d’una base jurídica nova i encara no ha estat programada Aquesta afecta nombroses qüestions política exterior i de defensa Unió de l’Europa Occidental facultats relatives al Parlament i a la Comissió foment de la cohesió fons cooperació judicial i policial acords de Schengen i drets de vot i de candidatura a les eleccions municipals i europees, lligats a la residència El tractat implica, abans l’entrada en vigor, el 1993, la reforma de les constitucions dels…
Ferran Ariño i Barberà
Economia
Esport general
Empresari.
Economista de formació i directiu a la indústria farmacèutica, tingué una actuació destacada en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya , i en 1985-88 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya Impulsor, amb d’altres, de la Gran Enciclopèdia Catalana , fou director general de l’empresa a què donà lloc aquesta iniciativa Soci del Futbol Club Barcelona des del 1964, el president de l’entitat, Agustí Montal, l’incorporà el 1972 a la junta directiva, on romangué fins a la presidència accidental de Raimon Carrasco El 1978, en unes disputades eleccions, fou…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina