Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
model

Tres espectes de l’elaboració d’un model elemental de l’evalució del nombre de cases en uan ciutat, aplicant uan tenicà pròxima a la dels models econòmics (segons J. Aracil): diagrama causal o de relacions amb uan sola variable exògena, el factor d’ocupació del sòl (a); determinació de la funció multiplicador de cases a partir d’estimacions empíriques (b); corba sigmoide, obtinguda amb l’ajut d’un ordioandor, qeu expressa l’evalució temporal del nombre de casos
© Fototeca.cat
Economia
Model emprat en la ciència econòmica.
Els models econòmics, que ordinàriament són simbolicomatemàtics, tenen com a elements fonamentals les variables, les constants i les relacions Les variables i les constants corresponen als elements mesurables variables o invariables, respectivament les primeres, d’altra banda, s’anomenen endògenes quan llur valor és determinat pel model, i exògenes en cas contrari, és a dir, quan llur valor és donat Quant a les relacions , especifiquen el tipus de connexió existent entre els elements indicats Hi ha quatre dobles tipus de models econòmics El primer és el dels models microeconòmics o bé…
economista
Economia
Teoritzador en matèria econòmica.
Aquest terme, emprat per primera vegada per Mirabeau, designà originàriament els fisiòcrates francesos del s XVIII
repatriació de capitals
Economia
Retorn dels capitals al país d’origen.
El terme és emprat normalment per a descriure el procés de liquidació d’inversions a l’estranger i reinversió del producte en el mateix país inversor
crematística
Economia
Terme aristotèlic per a designar l’activitat comercial, tot diferenciant-la de l’economia domèstica, de base preferentment agrícola.
Al s XIX, alguns autors l’aplicaren en el sentit de ciència de la riquesa, i darrerament ha esta emprat com a sinònim d’economia política
boom
Economia
Màxim d’un cicle econòmic, és a dir, la culminació d’una fase expansiva dins l’activitat econòmica, quan aquesta és en situació de plena ocupació
dels recursos productius, manifestada en una alça general dels índexs econòmics.
Rep aquest nom pel seu caràcter sovint explosiu que precipita l’economia cap a la depressió En un sentit més restrictiu, el terme és emprat per a designar els períodes culminants d’activitat del mercat de valors
prestació personal
Economia
Dret fiscal
Servei personal obligatori exigit per la llei als veïns d’una població per a obres o serveis d’utilitat comuna.
Mitjà tradicionalment emprat per a construir camins municipals, actualment es troba en desús Hom aportava un treball personal —posteriorment redimible per un impost— d’uns cinquanta-dos dies l’any, compatibles amb els treballs agrícoles, dedicant-hi una jornada setmanal, i del qual ningú no podia excusar-se Les eines eren facilitades per l’ajuntament o pels veïns mateixos i el treball era dirigit per un perit comissionat per l’ajuntament
carta de treball
Economia
Dret del treball
Document que lliuren les autoritats laborals d’un país als estrangers que hi volen treballar.
També s’anomena carta d’identitat professional o permís de treball terme emprat per la legislació espanyola vigent La possessió d’aquest document és obligatòria Les empreses que colloquin algun estranger que no estigui proveït de carta de treball poden ésser sancionades per la inspecció de treball En cas d’inflació, alguns països consideren nul el contracte de treball, però d’altres el consideren vàlid La carta de treball és un instrument de la política que cada estat practica sobre la collocació de treballadors estrangers
circulació monetària
Economia
Quantitat de diner, part de l’estoc monetari, que circula durant un període de temps determinat.
En una economia basada en la divisió del treball, el diner actiu líquid és emprat per a facilitar les transaccions, en fer possible el crèdit, i per a tresorejar, per precaució o per especulació Una variació de la quantitat de diner en circulació alterarà la demanda global de béns i serveis, llevat que sigui contrarestada per una variació de signe contrari en la velocitat de circulació monetària El coneixement dels factors que determinen la velocitat és, per tant, imprescindible a l’hora de formular els objectius de creixement de la circulació monetària, per tal que siguin…
Christopher Antoniou Pissarides
Economia
Economista britànic d’origen xipriota.
Graduat a la Universitat d’Essex 1971 i doctorat per la London School of Economics el 1973, on ha desenvolupat la seva carrera docent i de recerca S'ha centrat en l’estudi del mercat laboral i de les seves interaccions amb el marc macroeconòmic i, per a explicar-les, ha formulat la teoria de l’ajustament, un model matemàtic per a la sistematització de relacions mútuament beneficioses entre actors econòmics, emprat, entre d’altres, per a l’anàlisi de l' atur friccional Per aquesta aportació rebé els premis IZA 2005, compartit amb D Mortensen i Nobel d’economia 2010, compartit…
estàtica econòmica
Economia
Mètode de l’anàlisi econòmica que té per objecte l’estudi de les variables econòmiques en una posició determinada, generalment considerada d’equilibri.
La teoria clàssica fou plantejada generalment en termes estàtics d’acord amb el reconeixement de l’existència de mecanismes autoreguladors en una economia de competència, que impedirien el manteniment de situacions de desequilibri La confecció de models econòmics des de l’òptica estàtica es caracteritza per la referència de totes les variables a un mateix període de temps Una variant d’aquest tipus d’anàlisi és el de l' estàtica comparativa , basat en la confrontació de dues situacions d’equilibri en què les condicions externes no han estat modificades especialment pel pas del…