Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
moviments internacionals de capital
Economia
Transaccions de capital efectuades entre països o organitzacions internacionals, la forma de les quals depèn de l’objecte pel qual hom les duu a terme.
Hom pot distingir entre moviments de capital a curt termini, que constitueixen entrades o sortides de reserves per equilibrar la balança de pagaments o com a conseqüència d’operacions especulatives, a llarg termini, quan les transaccions prenen la forma de crèdits a terme o d’inversions directes privades o públiques i transferències, quan el lliurament de capital s’efectua sense contrapartida fonamentalment són les remeses d’emigrants i les ajudes o donacions
Jacques Coeur
Economia
Història
Mercader francès.
Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a Londres i…
Martí Piles
Economia
Comerciant establert a Barcelona, destacat col·laborador dels esforços i programes de represa econòmica coordinats per Narcís Feliu de la Penya i Farell
.
Fou membre de la confraria de botiguers de teles i corredor d’orella de Barcelona El 1649 era caporal de la Coronela el 1651, collector de l’impost de la bolla a les entrades de Vic, i del 1653 al 1662, administrador d’una botiga de teixits, a Barcelona El 1672 fou detingut per oposar-se al pagament de l’impost de nova ampra creat el 1640 i el 1674 rebé del lloctinent un privilegi pels seus progressos tèxtils en el ram del filat A partir del 1680 es concretà la seva vinculació amb Feliu de la Penya, a través de les seves activitats en la fabricació de teixits i de les seves…
teoria de la distribució
Economia
Anàlisi de les lleis econòmiques que determinen les parts de la renda que corresponen als diferents factors productius.
Atenent al paper específic de cada factor dins el procés productiu, hom parla de distribució funcional de la renda D’altra banda, quan hom comptabilitza totes les entrades d’un individu o grup, per conceptes diversos, fa referència a la distribució personal La corba de Lorenz mesura la desigualtat d’aquesta distribució El problema de la distribució sorgeix amb l’aparició d’un excedent que cal repartir segons un criteri de valor La seva formulació, en termes de funcionalitat dels factors productius, correspon als fisiòcrates, que, a través del tableau économique , analitzaren el…
aforar
Economia
Dret fiscal
Determinar els ingressos d’un espectacle públic segons el nombre i el preu de les entrades per tal d’establir la base tributària per al pagament de la contribució industrial.
banc
Edifici del banc de Hong Kong, colònia britànica situada al sud de la Xina
© B. Llebaria
Economia
Institució econòmica ( banca
) que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.
Com més gran serà la diferència entre ambdós components, més elevats seran els beneficis resultants, producte de la diferència entre el tipus d’interès que hom cobra i el que hom paga La rendibilitat, però, és en contradicció amb la liquiditat i, per tant, amb la solvència del banc Els bancs poden ésser classificats segons diversos criteris, però generalment hom accepta com a bàsic, quant als països capitalistes, el criteri que atén a la propietat del capital, a l’àmbit d’actuació i a les funcions específiques Per la propietat del capital , els bancs poden ésser privats , quan tot el capital…
proteccionisme
proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834)
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…