Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
espai
Economia
Geografia
Suport de les relacions entre els sistemes físic i humà, objecte de la geografia i d’una branca de l’economia.
L’espai geogràfic és fet i evoluciona a partir dels conjunts de relacions, però sempre dins la superfície de la Terra és canviant i diferenciat i la seva forma exterior és el paisatge Antigament els geògrafs reduïen l’estudi de l’espai a l'ecumene, però actualment hom eixampla aquest estudi a tot l’espai accessible a l’home, que és tota la superfície de la Terra Cada punt de l’espai pot ésser localitzat mitjançant les coordenades, l’altitud i l’emplaçament, i el que importa és la seva situació respecte al conjunt on s’inscriu i amb el qual es relaciona la posició, que és canviant Els fets…
accessibilitat
Economia
Geografia
Possibilitat de contacte entre dues localitzacions en funció de la llur situació dins l’espai.
Terme bàsic de la teoria de la localització, anomenat també posició relativa , ha estat utilitzat com a concepte geomètric així, la geografia quantitativa aplica la teoria de grafs de la topologia matemàtica per analitzar l’accessibilitat de l’espai humà També ha estat analitzada des del punt de vista social, per les implicacions que té amb el poder econòmic, ja que la major o menor accessibilitat a l’espai i a la informació depèn de la pertanyença a una classe social o a una altra
venda a la manta
Economia
Venda ambulant al marge de la llei consistent a estendre una manta o un tros de tela en un espai transitat, damunt la qual s'exposen els productes.
Els venedors d'aquesta modalitat de venda ambulant són anomenats popularment manters Suscita una forta oposició, sobretot de fabricants i comerciants, ja que molt sovint les mercaderies són còpies falsificades i també perquè els venedors no paguen les llicències municipals per ocupació d’espai públic exigides als comerciants en fires o altres modalitats de venda ambulant
economia regional
Economia
Especialitat de l’anàlisi econòmica que apareix a la primeria del decenni dels cinquanta, com a teorització de l’aplicació pràctica de mesures de política conjuntural a àmbits territorials específics.
Hom parteix de la consideració d’un conjunt de regions dins un determinat àmbit estatal Cada regió és tractada com una unitat espacial oberta i homogènia i és definida pel nivell de renda, pels sectors exportadors, per l’estructura sectorial o per una determinada disponibilitat de factors productius Hom ha aplicat a l’anàlisi regional models keynesians d’impacte a curt termini en els primers casos partint del supòsit de l’existència d’una especialització regional i de diferències en els preus dels productes, la qual cosa dóna peu a un comerç interregional que equilibra de nou preus i…
període sospitós
Economia
Dret mercantil
Espai de temps que precedeix una declaració de fallida.
Els actes efectuats pel fallit durant aquest temps són considerats nuls o anullables
hora extraordinària
Economia
Hora treballada i comptabilitzada fora de l’espai laboral normal o legalitzat.
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres 1915,…
àrea
Economia
Qualsevol part d’un espai que té utilitat per a l’anàlisi economicoespacial.
mobilitat
Economia
Característica dels factors de producció (recursos naturals, capital i treball) que defineix llur facilitat per a ésser aplicats indistintament a processos de producció alternatius o per a ésser traslladats espacialment.
El grau de mobilitat dels factors depèn en part de llur pròpia natura la terra, per exemple, és susceptible de diverses utilitzacions, mentre que resta absolutament determinada pel que fa a l’espai Això no obstant, la mobilitat teòrica dels factors és molt condicionada per la rigidesa que imposa una determinada estructura productiva
desfasament tecnològic
Economia
Diferencial de nivells tecnològics entre dos espais econòmics, l’un endarrerit respecte de l’altre, que és mesurat per les despeses efectuades en recerca i desenvolupament en cadascun d’ells.
Pot ésser compensat per la transferència de tecnologia L’espai endarrerit depèn dels avançats per al subministrament de tecnologia i know-how situació típica dels països subdesenvolupats D’acord amb la teoria del desfasament tecnològic , els estats avançats s’aprofiten del comerç internacional de nous productes sofisticats, fins que els altres hi poden concórrer l’increment del comerç és, doncs, una funció del desfasament tecnològic