Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bitcoin
Economia
La primera i la més estesa de les criptomonedes.
Funciona amb tecnologia d’igual a igual P2P, cosa que permet el contacte directe entre les dues parts que efectuen la transacció, eludint bancs i altres intermediaris i prescindint d’una autoritat central L’emissió, regulació i verificació de les operacions de moneda bitcoin, subdividida en 10 milions d’unitats anomenades satoshis , són regulades pel programari de la xarxa, de codi obert, fet que possibilita els pagaments a cost pràcticament zero Les transaccions poden dur-se a terme des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa Aquest sistema es començà a difondre el 2009, i té com a punt…
índex Dow Jones
Economia
Índex que mesura l’evolució de la borsa de Nova York.
En la seva versió més antiga i estesa Dow Jones Industrial Average , DJIA, es calcula a partir de la mitjana aritmètica dels 30 valors més representatius que cotitzen en aquest mercat, els anomenats blue chips A més, existeix l’índex Dow Jones per a empreses de serveis públics Dow Jones Utility Average, DJUA, calculat a partir de 15 valors el Dow Jones per a companyies de transport Dow Jones Transportation Average, DJTA, a partir de 20 valors el Dow Jones Composite Average, a partir de 65 valors de diferents tipus, i el Dow Jones 40 Bond Average, que es refereix a bons municipals i futurs…
loteria

Sorteig de la loteria de Nadal
Loteria de Catalunya
Economia
Joc d’atzar en què hom ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un nombre o més, surten premiats amb una determinada quantitat els bitllets i les terminacions que porten els nombres designats per la sort.
Monopolitzada per l’estat en la major part dels països, la loteria s’ha convertit en una renda pública La loteria d’àmbit estatal creada per Carles III 1763 fou estesa aviat als Països Catalans el sorteig se celebrava a Madrid, fet que comportava tancar la venda de bitllets amb molta d’anticipació i molt de retard en la informació dels premis anunciats al Diario de Barcelona i en els cobraments Al costat d’aquesta loteria oficial florí una munió de rifes benèfiques, d’àmbit local, a la darreria del segle XVIII, per tal de palliar la crisi de mà d’obra causada per les guerres…
préstec
Economia
Contracte segons el qual una persona o entitat social rep d’una altra una quantitat determinada de diners, amb la condició de retornar-los en uns terminis i unes condicions preestablerts.
Dintre aquestes condicions, la més habitual és aquella en què el receptor dels diners prestatari ha de pagar uns interessos proporcionals a l’import i a la durada del préstec El prestador exigeix l’establiment de certes garanties, basades en l’existència de béns immobles préstecs hipotecaris o per la solvència que el prestatari o els seus avaladors poden demostrar préstec personal Les formes corrents pactades per a la devolució del nominal del préstec i el pagament dels interessos per part del prestatari són dues En la primera, el nominal es retorna tot d’una vegada al final del terme…
criptomoneda
Economia
Mitjà virtual d’intercanvi de béns i serveis, les transaccions amb el qual es duen a terme exclusivament per internet.
Funciona com una unitat monetària , bé que, en no ser reconeguda per les autoritats econòmiques de cap país ni per les internacionals, no és de curs legal Els intercanvis amb criptomonedes, per tant, només són vàlids entre els usuaris que les accepten mútuament com a mitjà de pagament Les criptomonedes, a diferència de les monedes de curs legal, funcionen de manera totalment descentralitzada, és a dir, no depenen de cap autoritat que registri i certifiqui les operacions per a evitar els fraus o la duplicació d’operacions La descentralització és possible gràcies a la tecnologia de cadena de…
proteccionisme
proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834)
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…