Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Bartomeu Barceló i Pons
Economia
Geografia
Geògraf i economista.
Estudià a les universitats de Barcelona, on es doctorà en filosofia i lletres, especialitat d'història l'any 1967, i Palma i a la Sorbona, de París Professor de geografia a Madrid 1957 i cap del servei d'estudis de la Cambra de Comerç de Mallorca 1957-76, el 1965 cofundà el centre d'estudis econòmics SEPTE, del qual fou director fins el 1971 Professor a la facultat de lletres de la Universitat de Palma 1971, de la qual esdevingué catedràtic el 1977, hi creà la revista Trabajos de Geografía posteriorment Treballs de Geografia L'any següent collaborà en la creació de la Universitat de les…
mode de producció
Economia
Concepte teòric elaborat per l’anàlisi de les formacions socials concretes, la validesa del qual no és limitada a un període o a un tipus de societat.
Com a eina d’anàlisi històrica, permet d’establir periodificacions no arbitràries i, per tant, d’estudiar els processos històrics d’evolució i transformació de les formacions socials Té origen en les obres de Marx i Engels, bé que aquests no li donaren un tractament específic ni el definiren Tanmateix, a partir de la utilització que en feien, en particular al prefaci a la Contribució a la crítica de l’economia política , de KMarx, hom ha elaborat un concepte de mode de producció, en sentit restringit, que fa referència a la forma com són produïts els béns materials En aquest sentit, hom el…
inestabilitat
Economia
Variació en el conjunt de l’activitat econòmica, amb més o menys intensitat i durada, segons com estigui estructurada l’economia, com a conseqüència de les fluctuacions interiors de certes magnituds macroeconòmiques (inversió, renda, ocupació, etc).
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…