Resultats de la cerca
Es mostren 426 resultats
capitalitzar al cinc, deu, etc, per cent
Economia
Per cada cinc, deu, etc, pessetes de renda donar-ne cent d’un cop.
tarifa
Economia
Preu estipulat, presentat generalment en forma de taula o catàleg, per determinats serveis, drets a pagar, imposts, etc..
El terme “tarifa” pot identificar-se amb preu fixat per l’estat, pel fet d’ésser aquest qui generalment forneix serveis tarifables, bé que no és exclusiu d’ell, sinó dependent d’allò que s’ha de pagar Hi ha tarifes úniques quan hom les paga una sola vegada, com el servei postal o telegràfic, i dobles quan l’import del preu es paga per quota fixa i també segons l’ús, com per exemple la llum, el telèfon etc Hom parla també de tarifa compensatòria quan es paga el dret a un servei que potser no s’utilitzarà mai, com les assegurances, i de tarifes polítiques quan el preu estipulat no…
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació i estalvi de…
risc
Economia
Incertitud derivada de totes les formes d’activitat empresarial, per tal com les condicions de l’oferta i la demanda de mercat poden diferir del que hom esperava, o de contrarietats naturals, com ara incendis, accidents, etc.
L’organització empresarial intenta de minorar aquests costs mitjançant les assegurances, els subcontractes, etc Aquells riscs que hom no pugui salvar o transmetre rendiblement a d’altres, l’empresari els assumirà únicament si les expectatives de benefici superen les possibilitats de pèrdues
pressupost públic
Economia
Document que recull, amb més o menys detall, els ingressos i les despeses que tindrà una entitat pública (estat, ajuntament, etc) durant un període determinat, que generalment és anual o bianual.
Té caràcter normatiu limitatiu per a les despeses i orientatiu quant als ingressos Presenten superàvit quan la diferència entre els ingressos i les despeses sigui positiva si, al contrari, aquestes són superiors als ingressos, la situació és de dèficit pressupostari hom parla de pressupost equilibrat quan els ingressos són iguals a les despeses Els pressuposts de l’estat adopten bàsicament una forma institucional es componen de la reunió dels pressuposts dels diferents ministeris i d’altres organismes estatals aquests són alhora dividits per a cadascuna de les seves unitats administratives, i…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…
Eurostat
Economia
Oficina Estadística de les Comunitat Europea, creada el 1958, amb seu a Luxembrug, que té com a objectiu el subministrament d’estadístiques estatals i la coordinació de les estadístiques comunitàries.
Ha realitzat nomenclatures uniformes NUTS, comptes econòmics, mercaderies, etc i estadístiques específiques input-output , recerca i desenvolupament, despeses públiques, etc Els resultats són publicats periòdicament sobre diversos suports
actiu
Economia
Conjunt de béns i crèdits d’una empresa, representat per un sistema ordenat de comptes, en contraposició al passiu o estructura financera.
Els elements de l’actiu es presenten segons el major o menor grau de liquidesa , i l’actiu es divideix, segons aquest criteri, en actiu circulant , que inclou tots els elements de l’actiu que entren en el procés productiu, la finalitat mediata o immediata dels quals és la conversió en diners mercaderies, primeres matèries, etc actiu fix , que inclou els béns adquirits per tal d’ésser utilitzats en el procés productiu, però que normalment resten incorporats en aquest maquinària, etc i actiu fictici o no realitzable, que és aquell no convertible en efectiu, i necessari…
nivell de vida
Economia
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.
No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència variant de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina