Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
fons d’inversió lliure
Economia
Fons d’inversió altament especulatiu que pren posicions molt arriscades amb volums elevats d’endeutament.
L’objectiu fonamental d’aquests fons és maximitzar-ne els rendiments absoluts, més que no pas els relatius, és a dir, obtenir el màxim de diners en el termini més curt possible, no pas millorar un determinat índex o referència, com fan molts altres fons d’inversió Per això utilitzen opcions, posicions curtes, futurs o el palanquejament, estratègies d’arbitratge i d’altres tècniques que no estan autoritzades per als fons d’inversió convencionals Del 1998 al 2008, experimentaren una forta expansió d’uns 3 000 passaren a més de 10 000, amb actius en gestió que augmentaren de més de 370 000…
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…