Resultats de la cerca

Hom considera com a producció material no solament els béns físics, sinó també els béns intangibles com el treball intellectual, relacionat amb l’activitat productiva, l’energia, etc

Hom parla de fluxos reals quan són recursos físics béns i serveis, i de fluxos monetaris si hom es refereix a actius líquids Les magnituds flux representen un moviment més o menys regular de béns que engrosseixen un determinat fons o estoc Aquests estocs capital, patrimoni, productes emmagatzemats només es poden incrementar mitjançant la incidència de magnituds flux renda, ingressos, productes acabats, que l’expressen sempre en quantitat per unitat de temps El concepte de flux és utilitzat per la comptabilitat estatal per a determinar macromagnituds, com el PNB, i per a l’…

Els futurs financers sorgiren com a resposta a l’excessiva volatilitat en els preus de les primeres matèries, els tipus d’interès o els tipus de canvi, entre d’altres actius A diferència del que passa amb les opcions, comprador i venedor assumeixen una obligació El comprador té l’obligació de comprar i rebre un actiu determinat, anomenat actiu subjacent, en canvi del pagament d’un preu en una data pactada El venedor té l’obligació de vendre i entregar-lo sota les mateixes condicions Aquesta mena de derivats financers començaren a funcionar als Estats Units al començament dels anys setanta amb…

Aquest és constituït pels béns físics del país cases, fàbriques, eines, terrenys, carreteres, estocs de productes acabats, etc i per la diferència entre els drets de les unitats econòmiques del país sobre béns d’altres països i els drets d’estrangers sobre béns del país Les posicions deutores i creditores entre ciutadans del país bitllets en circulació, deute públic interior, títols de propietat, préstecs, etc no formen part del capital nacional, puix que en efectuar el balanç consolidat constitueixen partides del signe contrari, que resten cancellades El balanç del capital…

Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures tota la resta de béns no provinents del procés productiu, dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d’estudi de l’economia política Des d’un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns béns de producció maquinària, primeres matèries, etc, que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els minerals, les…

Més que l’objecte de l’intercanvi —que pot ésser béns físics, serveis, força de treball, diners, etc—, el que caracteritza l’existència d’un mercat és el procés o la forma de l’intercanvi D’altra banda, el mercat no va associat necessàriament a una localització física, sinó que, en funció de la mercaderia, depèn dels mitjans de comunicació i dels transports El mercat apareix com el mecanisme fonamental de l’intercanvi quan la divisió del treball i l’especialització entre productes independents s’estén En la mesura en què el mode de producció capitalista es caracteritza pel màxim…

Segons la mena d’activitat ha esdevingut clàssica la divisió de Colin Grant Clark en tres sectors productius primari, secundari i terciari El sector primari inclou les activitats relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça i els boscs Són característiques generals d’aquestes activitats la vinculació amb la natura mitjançant factors físics i biològics el caràcter estacional i perible dels seus productes, que impedeix normalment la constitució d’estocs la rigidesa de l’oferta principalment en els productes agraris i ramaders i la seva variabilitat en funció d’…

En la història del pensament econòmic, el concepte de capital ha tingut una aparició relativament tardana i escassament satisfactòria a l’hora de proveir una definició de validesa general De fet, dins l’economia positiva burgesa, les teories més recents no han superat totalment les concepcions clàssiques, sorgides en llur peculiar context històric En la concepció de Turgot, representant dels fisiòcrates, manca la distinció entre la forma monetària representativa dels elements del capital i aquests elements, bé que la seva precisió respecte a la part de capital destinada al consum i la…