Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
forces productives
Economia
Conjunt de mitjans de producció (primeres matèries, força de treball i instruments de treball) i experiència acumulada en la realització del procés de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmics determinats.
A un cert nivell de desenvolupament de les forces productives, aquestes entren en contradicció amb les relacions de producció existents i es converteixen en un impediment a l’expansió del sistema És aleshores que segons Marx s’inicia una època de revolució social
Regs i Forces de l’Ebre
Economia
Societat constituïda el 1911 a Toronto com a filial de la Barcelona Traction
.
Construí una sèrie de rescloses, centrals hidroelèctriques i línies de transport a l’Ebre Faió, al Segre Seròs, a la Noguera Pallaresa Talarn, Terradets, Camarasa, etc Fou la pionera i la més important de les empreses que electrificaren el Pirineu català Seguí les vicissituds de Barcelona Traction i les installacions passaren a ƒFECSA©
desequilibri
Economia
Situació d’un sistema en el qual les magnituds econòmiques no s’han compensat mútuament i hi ha una tendència a la variació, en el temps, de les variables endògenes al sistema.
La situació de desequilibri pot desencadenar les forces que portin el sistema a una nova situació d’equilibri o pot accentuar les forces contradicctòries que, en no compensar-se, perpetuaran el desequilibri El concepte de desequilibri pot ésser aplicat al sistema econòmic en conjunt o, en concret, a uns determinats aspectes de realitat econòmica Així, hom parla de desequilibris regionals, de creixement desequilibrat, de desequilibri en la balança de pagaments, de mercats en desequilibri, de desequilibris sectorials, etc
socialització
Economia
Política
Sociologia
Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les…
producció
Economia
Conjunt d’activitats humanes acomplertes mitjançant la utilització de recursos naturals i mitjans de producció per tal d’obtenir béns que satisfacin les necessitats humanes.
Sota un aspecte econòmic aquests processos no inclouen exclusivament la transformació dels béns en la seva forma o qualitat, etc, sinó també en tot allò que aproxima en el temps o en l’espai els béns al seu consum així, hom considera activitats productives l’emmagatzematge, la distribució, el transport, etc La producció s’efectua per la combinació dels anomenats mitjans o factors productius o inputs , els quals és clàssic d’agrupar en tres grans grups treball o aportació humana al procés productiu i base d’aquest procés terra o conjunt de recursos naturals, els quals resten caracteritzats pel…
complex militar-industrial
Economia
Militar
Conjunt d’agents que intervenen en tot el cicle econòmic militar i que treuen rendiment econòmic o polític de la producció industrial d’armament.
En formen part totes aquelles empreses militars que obtenen rèdits de la producció i el comerç d’armes, com també de la recerca i el desenvolupament d’armament nou, a més dels militars, els polítics i els investigadors que directament o indirectament participen en l’adquisició de noves armes en conflictes armats que donen sentit a les forces armades
excedent
Economia
Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.
Hom no pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i l’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses en el capitalisme, per exemple,…
superestructura
Economia
Filosofia
En el pensament marxista, conjunt d’institucions jurídiques, polítiques, religioses i filosòfiques i formes de consciència que corresponen a una determinada infraestructura.
La superestructura és determinada pel grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que s’hi corresponen, tot i que hi pot actuar al damunt, i en determinades circumstàncies dominar-les, de manera que s’estableix una relació dialèctica entre base econòmica i superestructura D’entre els elements que configuren la superestructura, alguns, com l’estat o el dret, són estretament lligats al règim econòmic de la societat, mentre que uns altres, com la filosofia o la moral, ho són d’una manera indirecta
prosperitat
Economia
Situació econòmica en què es preveu un augment considerable de la demanda, amb la consegüent previsió de millors expectatives, que fa que l’activitat econòmica s’incrementi a ritmes creixents a fi d’obtenir el producte necessari, per tal de donar l’abast a la demanda creixent.
Aquest procés es pot mantenir ampliant la capacitat productiva o bé emprant l’existent amb més intensitat, fins a arribar a l’ocupació plena dels recursos A cada tipus d’economia, i segons les seves característiques, actuen forces que fan que no es desenvolupi la prosperitat d’una manera compassada en tots els sectors Els dos factors que cal estudiar per a conèixer l’evolució específica d’aquesta situació, que assimilada a una fase del cicle econòmic hom identifica amb expansió, són l'accelerador i el multiplicador, que tenen valors i característiques diferents en cada cas
cicle econòmic militar
Economia
Militar
Cicle armamentístic que engloba tots els aspectes econòmics del fet militar.
Entre aquests aspectes econòmics hi ha l’aprovació dels pressupostos de l’estat amb totes aquelles partides que tenen com a destí la despesa militar del manteniment de les forces armades les contribucions a organismes militars internacionals com ara l’OTAN o les missions de pau de les Nacions Unides o acords internacionals de desarmament les inversions en el desenvolupament, installacions o infraestructures militars o la compra d’armes la indústria militar la recerca i desenvolupament R + D de noves armes el comerç i exportació d’armes, i el finançament d’indústries i…